Publicitat
Publicitat

MÚSICA

"Fer discos està bé, però és el directe el que dóna sentit a la feina"

Pencaire "Molts músics han de començar al circuit de clubs. És una molt bona escola" Nou disc "Volia sonar més contundent, més fort" Gira "A Europa la gent en sap més d'aquesta música que a casa"

No té ni vint anys, però Eli Paperboy Reed és el recanvi generacional necessari en un món cada cop més orfe de soulmen autèntics. Avui portarà el seu soul vintage de Massachusetts al Black Music Festival de Salt.

Quan vas saber que series músic?

De petit. La música ja era una part molt important de la meva vida. El soul era la música que sonava sempre a casa, amb la meva família. Però escolto altres estils. M'agrada molt la música country, per exemple, i és una gran influència per a mi.

Vas haver de picar pedra al circuit de clubs abans d'enregistrar el teu debut. Et consideres un pencaire?

Sóc un pencaire [riu], però molts músics han de començar la seva carrera al circuit de clubs. De fet, és una molt bona escola.

El teu primer disc, Sings walkin' and talkin' and other smash hits! (2005), és una barreja d'originals i versions. Quan vas decidir-te a escriure el teu propi material?

Quan em vaig adonar que era capaç de fer-ho.

I què va significar per a tu el ressò internacional que va aconseguir el segon treball, Roll with you (2008)?

Em va obrir moltes portes. Moltes persones arreu del món s'hi van enganxar i vaig tenir la sort de poder arribar a més públic.

Què volies aconseguir amb el teu últim disc, Come & get it (2010)?

Volia sonar més contundent, més fort. N'estic molt satisfet. Del videoclip, però, no tant [riu].

L'últim disc l'has editat amb un gran segell discogràfic. T'ha fet la vida més fàcil, signar-hi?

Les coses mai no són senzilles, però estar en un gran segell està molt bé, esclar.

Per què fas servir instruments vintage , és a dir, antics, per interpretar la teva música?

És natural fer-ho. Busquem un tipus de so molt determinat, i per aconseguir-lo has de tocar amb instruments antics, instruments que han tocat durant molt de temps.

És molt important per a tu tocar en directe?

Sí. És el que dóna sentit a la resta de la feina. Fer discos és divertit, però és una feina de laboratori. A l'escenari, en canvi, tot és diferent cada nit.

En el teu debut a Barcelona, al Primavera Club 2008, vas convidar el públic a pujar a l'escenari i vas acabar envoltat d'un centenar de persones. Et passa molt sovint, això?

Aquella nit va ser especial, em vaig deixar portar per l'energia del públic. La gent, a Europa, i sobretot a Espanya, en sap més d'aquest tipus de música que a casa, als Estats Units! O com a mínim ballen més.

Ja tens planejat quan publicaràs el teu pròxim treball o com que estàs de gira encara no has pogut compondre cançons noves?

Encara no sé quan publicaré el pròxim disc, però la carretera és genial per escriure, perquè compons a partir de les teves experiències.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT