Publicitat
Publicitat

ESMORZARS AMB CONVIDATS A L'ARA

Isona Passola, productora de 'Pa negre', es reivindica

"Els directors necessiten una cura d'humilitat"

Isona Passola va participar ahir al matí en les Converses del Món que Ve, un cicle de xerrades que organitza l'ARA, en què va fer balanç de l'èxit de Pa negre i dels futurs reptes que afronta el cinema català.

Quan tens un triomf com aquest, notes realment que tens el país al darrere". Una Isona Passola relaxada i optimista es va confessar ahir feliçment desbordada per l'èxit de Pa negre i va pronosticar un futur en què "es veurà cada vegada més cinema que mai, tant de ficció com documental, però d'una manera diferent; els adults en pantalles grans i els més joves en pantalles cada cop més petites".

No eren encara les nou del matí, però els ulls de la productora guspirejaven amb delit quan parlava de la sensacional rebuda del públic a la pel·lícula que ha produït. Per Passola, els 2,1 milions d'euros recaptats per la pel·lícula parlen del potencial real de la cultura catalana; no es va estar de destacar que 1,2 milions pertanyen als Països Catalans i que, malgrat trobar molts problemes per estrenar còpies en català a València, la versió original va funcionar igual de bé que la doblada. "Tot això ens permetrà fer una nova pel·lícula amb tanta ambició com Pa negre ... sempre que la pirateria ens ho permeti", va afegir preocupada. Sobre la llei Sinde no es va voler pronunciar amb rotunditat: "Una llei no significa gaire fins que s'estableix una reglamentació per aplicar-la".

D''El mar' a 'Pa negre'
Després del triomf de Pa negre , Passola veu clar que el cinema català ha de fer un esforç per trobar el seu públic. "És possible. Tenim indústria: tècnics, actors i guionistes molt bons, formats en publicitat, a TV3, a l'Institut del Teatre i en bones escoles de cine". Convençuda, Passola defensa un tipus de productor que participa en el procés creatiu, i posa com a exemple la seva relació professional amb Agustí Villaronga. "Les pel·lícules no es poden fer només per als festivals. Els directors han de canviar el xip, necessiten una cura d'humilitat, i els productors hem de ser una figura clau que els orienti en aquest procés".

Han passat més de deu anys d' El mar, la pel·lícula que va reunir per primera vegada Villaronga i Passola, i ella recorda perfectament el cinema que va posar a l'entrada un cartell que advertia: "Algunes escenes poden ferir la seva sensibilitat; la pel·lícula està parlada en mallorquí; i en cap moment surt el mar". La pel·lícula va durar tres setmanes en cartellera, i la productora admet que es va equivocar en apostar per un dialecte tan tancat, tot i que defensa l'ús de variants dialectals en el cinema, "una pràctica habitual en el cinema nord-americà que aquí quasi no es practica".