“Les dificultats van fer Barbara més humana”

BarcelonaPer a Juliette Binoche, era impensable idear un homenatge a Barbara (París, 1930 - Neuilly-sur-Seine, 1997) sense que ella pogués cantar, encara que fos una mica, a dalt de l’escenari. “Era com posar els dits del peu a l’aigua d’una piscina sense poder entrar-hi del tot”, explicava ahir Binoche a l’Institut Francès de Barcelona. Malgrat que el pianista Alexandre Tharaud, amb qui l’actriu francesa comparteix aquesta aventura escènica, tampoc n’estava convençut, la intèrpret es va acabar sortint amb la seva. L’espectacle dedicat a la cantant francesa, que porta per nom Hommage à Barbara. Vaille que vivre i aterra demà al Festival de Peralada, combinarà versos i fragments de text recitats amb algunes cançons. Binoche posarà la veu tant als uns com als altres.

Per honrar la figura de la cantant francesa, Binoche tenia clar que no volia imitar-la. “No n’he copiat ni la manera de cantar ni la de moure’s, sinó que he buscat la meva veu per poder retre-li un homenatge”, assenyala l’actriu. En termes professionals el repte ha sigut doble perquè, per reviure Barbara a dalt de l’escenari, Binoche s’ha enfrontat al seu primer espectacle cantat. “No ho havia fet mai abans”, assegura la intèrpret, que admet que els seus fills la feien callar quan cantava al cotxe. Conscient de les dificultats, Binoche s’ha preparat amb un professor de cant i equipara el procés amb el que va viure quan va començar a ballar en escena. “Si vols acostar-te a una disciplina has de prendre riscos. És com aquella cançó de Barbara que parla d’unes llumetes que l’adverteixen del perill davant del penya-segat. Jo, directament, salto al buit i, si no va bé, espero poder seguir actuant”, bromeja l’actriu.

Una artista inevitable

Barbara és una cantant ineludible en la cultura francesa, fins i tot en la contemporània. “Fa 20 anys que va morir, però els adolescents encara l’escolten. Per als francesos representa una artista imprescindible, sobretot, perquè tenia una manera molt pròpia de cantar a la vida”, afirma Binoche. L’abast i la transcendència de la icona musical els han empès a construir l’espectacle “amb cert pudor i des del respecte absolut”. Ajudats per Vincent Huguet i Chris Gandois, Binoche i Tharaud van seleccionar 40 temes de Barbara, així com també textos extrets d’entrevistes i de l’autobiografia inacabada Il était un piano noir (Fayard, 1998).

Esquivant un fil cronològic, el duet va dividir les cançons en capítols i van buscar “un lligam que les unís i actués com una onada que fes entrar el públic al món de Barbara”. Entre les peces que formen part de l’espectacle hi ha La solitude, Ma plus belle histoire d’amour i Sid’amour à mort. Per a Binoche, les paraules de Barbara són un consol. “Cantava sobre temes tabú, com ara la sida i les dones empresonades, i ho feia pensant en els altres. Va tenir uns inicis complicats i li va costar anys poder viure de la música. Les dificultats la van fer més humana i disposada a cantar sobre certs temes”, reflexiona l’actriu, que confessa que va passar-se l’adolescència “escoltant cassets de la cantant en bucle” i que, abans, el seu pare “ja l’havia anat a veure una vintena de vegades al cafè Saint Michel de Montmartre, on va començar interpretant temes de George Brassens”.

A Catalunya, Barbara és coneguda sobretot per L’àguila negra, que Maria del Mar Bonet va versionar al català i, anys més tard, ho va fer Roger Mas. Tot i que la cançó no forma part del repertori de l’espectacle, Binoche assegura que els temes escollits faran viatjar el públic per tot l’univers artístic de la cantant, “des de l’amor i la infantesa fins a la mort”. La veu és la màxima protagonista d’ Hommage à Barbara i, per tant, Binoche i Tharaud actuaran en un escenari despullat d’escenografia i attrezzo. El decorat, segons l’actriu, es crea a partir de la il·luminació, que va a càrrec d’Éric Soyer i contribueix a establir una línia narrativa entre les cançons.

Un film amb Robert Pattinson

Després de passar per Peralada, Hommage à Barbara viatjarà fins a París i trepitjarà altres països d’Europa. Però més enllà de la seva primera incursió al món dels espectacles musicals, Binoche té en cartera sis pel·lícules en les quals treballarà els pròxims mesos. La més imminent és Un beau soleil intérieur [Un bell sol interior], dirigida per Claire Denis. Unes setmanes després rodarà un film de ciència-ficció amb l’actor Robert Pattinson i, més endavant, viatjarà fins al Japó per participar en la pròxima pel·lícula de Naomi Kawase. A més, formarà part del pròxim projecte d’Olivier Assayas. També treballarà amb el cineasta Patrice Leconde i l’actor Alain Delon, que feia uns anys que s’havia apartat del cinema. “Ell diu que aquesta serà la seva última pel·lícula”, afirma Binoche amb una mirada escèptica i un somriure.