Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Els diamants per a l'eternitat de Rihanna

La cantant de Barbados presenta 'Unapologetic' en un Palau Sant Jordi ple fins a dalt

Aventura i presentisme: aquestes van ser les dues constants vitals d'ahir a la nit en un Palau Sant Jordi amb les entrades esgotades per veure Rihanna, que amb només 25 anys ha aconseguit convertir-se en un dels noms més esplendorosos del pop i el dance actuals, i fins i tot permetre's relliscades com l'últim disc, Unapologetic. El concert d'ahir va començar, precisament, amb dos dels nous temes, Mother Mary , en què demana a Jesucrist que voldria "ser una reina", encara que "és del costat esquerre de l'illa", referència al Barbados on va néixer l'any 1988.

Rihanna va presentar-se per la via irònica, un fet que li va permetre posar-se el públic a la butxaca ràpidament, si bé Phresh out the runway li va servir sobretot per escalfar motors de cara a dos dels punts forts de la nit, Birthday cak e, Talk that talk i Cockiness (love it) , amb lletres explícites vertebrades pel sexe fosc i desacomplexat. Si Madonna actualment defensa el seu repertori dalt de l'escenari com un boxejador a punt de retirar-se i Lady Gaga ha d'apel·lar a monstruositats que tot sovint no tenen ni cap ni peus -sempre massa a prop dels eslògans publicitaris-, Rihanna enlluerna quan es deixa emportar per les pulsions més bàsiques, quan combina apunts sadomasoquistes i submissió: li pot venir de gust trobar "un esclau sexual" o deixar-se convèncer acríticament pel discurs bàsic de Jay-Z a Talk that talk ("Me'n vaig de Pisa / només per aconseguir pizza / baixo a Jamaica / per fumar una mica de grifa).

Marcar tendència capil·lar

Rihanna va convèncer combinant cançons ensucrades i lluminoses com You da one amb el seu particular flirteig amb els excessos. Quan a What's my name va cantar que el "vi blanc", la "bona herba" i "la nit" la fan reviure, una part important del públic va aplaudir la proclama. Rihanna marca tendència: ara s'ha tenyit de ros i porta els cabells llargs, i una petita part de les seves fans incondicionals li han seguit els passos, si bé ahir encara resplendien unes quantes cabelleres amb els costats rapats, a l'estil crinera de cavall de l'època de Rated R .

El hit va sonar abans de la tanda de bisos, precedit per una recta final d'encerts difícils de discutir, amb Umbrella , We found love -cançó que, en temps de crisi, afegeix un matís de carpe diem al contingut original- i el medley integrat per S&M , Only girl (in the world) i Don't stop the music . A S&M , el sadomasoquisme va tornar a encaixar amb les cortines negres que havien embolicat l'escenari fins que Rihanna, els músics i la dotzena de ballarins van aparèixer, una hora i quart més tard de l'horari previst. Canta, i la gent li segueix el joc, amb esperit aventurer: "Els pals i les pedres em trencaran els ossos / però les cadenes i els fuets m'exciten".

Tenint en compte que als bisos calia tornar a la promoció obligada d' Unapologetic , Rihanna va entonar Stay i Diamonds . La primera és un mig temps agradable però no gaire eficaç. La transició necessària per arribar en bona forma a la traca final, Diamonds . Al videoclip, Rihanna aspira el fum blanc d'un cigarret fet dels diamants de l'èxit. El conjur va ser un bon comiat. Caldrà esperar la pròxima visita per confirmar si el seu èxit innegable conté una mica d'eternitat.