Cultura 29/02/2012

Un dia màgic

Damià Alou
3 min
Un dia màgic

Dos homes en una habitació, un de blanc i un altre de negre. El blanc acaba d'intentar suïcidar-se llançant-se sota un tren de rodalies: el Sunset Limited que dóna títol al llibre. El negre l'ha salvat. Ara són a casa d'ell i el que hi ha en joc és la salvació de l'ànima del blanc. No sabem el nom de cap dels dos. A poc a poc es van caracteritzant per les seves postures vitals i la seva història. El negre és un expresidiari que va portar una vida delictiva -que no coneixerem- i que va fer coses molt dolentes -que tampoc no sabrem-, i que un dia, després de ser cosit a ganivetades, va veure Déu o, més ben dit, Déu li va parlar. A partir d'aleshores es va convertir, va acceptar Déu i ara viu en un barri marginal, rodejat de ionquis i delinqüents, als quals ajuda de la manera que pot, i en un pis on no hi té res perquè tot li roben. Ha arribat al "pou de la fe pròpiament dita i ja no ha de seguir buscant".

La seva, naturalment, no és una postura intel·lectual, per la qual cosa, ¿qui millor que un professor universitari dels que donen moltes voltes a les coses per enfrontar-s'hi? El blanc és un home al qual, suposem, no li falta materialment res: se sorprèn que el negre, una persona recta i assenyada -en el moment de l'acció-, accepti viure en aquell barri i en aquelles condicions, i la seva postura es podria resumir en el fet d'haver comprès que al món no hi ha bondat ni salvació. Ell només hi veu una "pèrdua gradual de la fantasia"; veu -o almenys ho creu així- la vertadera essència del món en el patiment. I la pregunta que es fa és: per què al cristianisme hi ha tants camins dolents i només un de bo? Tot plegat no és una mica desequilibrat?

Cormac McCarthy (Providence, 1933) és un dels autors més reconeguts de la literatura nord-americana actual i deu la seva fama sobretot a Meridià de sang i a les dues novel·les que s'han adaptat al cinema: No és país per a vells (dirigida pels germans Coen) i La carretera (dirigida per John Hillcoat). La seva literatura, sovint comparada amb la de William Faulkner, retrata la duresa de la frontera en una mena de westerns moderns, i de vegades cau en un tremendisme ultraviolent més propi de Camilo José Cela que de Faulkner. El Sunset Limited , tot i que l'edició espanyola no ho esmenti enlloc, és una obra de teatre, la segona de la seva carrera, després de The Stonemason (1995). Publicada en anglès el 2006, Tommy Lee Jones en va dirigir una adaptació per a la televisió, interpretada per ell mateix i Samuel L. Jackson.

El Sunset Limited és una obra clàssica de tesi ambientada, això sí, en un entorn poc convencional. L'enfrontament del punt de vista del blanc i del negre queda perfectament contrastat des del principi, tot i que la batalla dialèctica que n'és l'argument sembli que porta sempre al carreró sense sortida de les persones que, de fet, no tenen res en comú. El negre va decidir en cert moment dedicar-se a ajudar els altres i s'insinua que podria tractar-se d'un àngel. Al blanc, els altres no li importen gens. Ha viscut sempre intentant trobar un sentit intel·lectual a l'existència i, tot i que no coneixem les seves circumstàncies amb detall, la intuïm egoista i buida. Malgrat que el negre intenti fer-li veure els moments màgics de la vida en què tot sembla que encaixa, la bena del blanc li impedirà entendre que aquell ben bé podria ser un dia màgic, i al final no li quedarà més remei que acceptar la revelació que, a la vida, o estimes el teu germà o acabes morint.

stats