Publicitat
Publicitat

Una decisió lamentable en un país sumit en la tristor

Les notícies sobre les reduccions pressupostàries que el Govern d'Artur Mas planteja a la conselleria de Cultura, i com a resultat a les grans institucions de Barcelona, em produeixen una profunda decepció, una gran desconfiança i una terrible sensació d'impotència i de lamentació pel dany que es pot arribar a fer a tota la societat catalana. Crec que aquesta reducció dels fons per a la cultura és una decisió lamentable, d'allò més fàcil i mancada de reflexió.

Un cop molt dur per al futur
Per a una comunitat jove en democràcia que encara no ha aconseguit un model cultural consolidat i prou fort per assumir aquestes fortes batzegades, aquest retall pressupostari pot convertir-se en un cop molt dur per a un futur immediat i, per descomptat, per a les generacions futures.

No em serveixen de consol les explicacions que diuen que altres països europeus viuen retallades semblants. No ens podem comparar amb països amb models culturals definits i on les inversions en cultura estan a una distància enorme de la nostra realitat. O on han inventat fórmules de finançament mixtes, mecenatge o esponsorització que ajuden a suplir l'aportació pública.

Tampoc no hauríem d'oblidar que d'un temps ençà s'ha instaurat entre la societat aquesta idea peregrina, d'altra banda molt típica de l'espanyol o català mitjà, que la cultura només és entreteniment o no és i, per tant, no és una cosa necessària per viure. Idea perversa creada per alguns.

Federico García Lorca ho explica molt bé en un discurs a Fuente Vaqueros: " Y yo ataco desde aquí violentamente a los que sólo hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales... Cultura porque solo a través de ella se pueden resolver los problemas ".

Sens dubte, la cultura ens fa millors, ens ajuda a afrontar els reptes de futur i sobretot ens fa més forts i rics de pensament. Un taxista em comentava l'altre dia que el problema de la crisi no són només les conseqüències més o menys òbvies, sinó la tristesa generalitzada al voltant de tothom.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT