ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 25/06/2017

El debat entre l’amor i la vocació s’escenifica a La Villarroel

‘Sacrifici’ reflexiona sobre les renúncies que s’han de fer per dedicar-se a una passió

S.m.
2 min
Els actors d’El Eje en una escena de Sacrifici, que es pot veure a La Villarroel.

BarcelonaA què has de renunciar per dedicar-te plenament a la teva vocació? A l’amor? I com s’hauria d’entendre l’amor? Per què fem mal a les persones que estimem? Sobre tot plegat reflexiona Sacrifici, de la companyia El Eje. L’obra, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer i protagonitzada pels quatre membres d’El Eje, Maria Hernández, Marc Ribera, Eric Balbàs i Mar Pawlowsky, és l’últim muntatge del cicle Off La Villarroel de la temporada i es podrà veure del 5 al 20 de juliol.

Sacrifici parla de les renúncies que estem disposats a fer quan tenim una vocació”, diu Pompermayer. Latent, però, també hi ha el tema de l’amor, tant des del punt de vista de qui el rep com de qui el dona. “L’amor sovint és el que és més sacrificable”, afegeix Eric Balbàs, que interpreta el Nil, l’artista que ha anat deixant de banda l’art per viure una vida més convencional i còmoda amb la seva parella. “Apareix, però, un tercer personatge [interpretat per Marc Ribera] i el Nil s’ho replanteja tot”, explica Pompermayer.

“L’obra uneix tot allò que m’apassiona: teatre, música i art”, diu Pompermayer. Hi ha, fins i tot, actuacions en directe de Mar Pawlowsky, que interpreta la Mia, una noia disposada a tot per triomfar en el món de la música punk. Maria Hernández és la Lara, la parella del Nil, que és feliç fent de caixera en un supermercat.

Una obra a mida

Els quatre membres d’El Eje van anar a veure Pompermayer fa dos anys perquè escrivís una obra per a ells. “Em va fer molta il·lusió que em vingués a buscar gent tan jove, perquè ells són el futur i que comptessin amb mi és senyal que encara estic viu”, assegura el dramaturg. “Ens ha sigut fàcil fer aquesta obra perquè Pompermayer la va escriure pensant en nosaltres”, diu Balbàs. “Ens identifiquem amb els personatges perquè són persones humils, al nostre entorn no hi ha grans herois ni heroïnes”, valora Hernández.

Hi ha un altre element que acosta els quatre joves actors d’El Eje a l’obra que ha escrit Pompermayer: “Hem de combinar moltes feines per dedicar-nos al teatre, tot el que tenim ens ho hem hagut de guanyar i no deixarem de fer teatre per moltes portes que se’ns tanquin”, assegura Pawlowsky.

Aquesta és la quarta obra d’El Eje. Abans han portat als escenaris Cèl·lules T., Obsolescence, Soliloquejar amb algú i Danny and the deep blue sea.

Com a activitat paral·lela, a l’entrada del teatre hi ha una exposició d’art col·lectiva, comissariada per Joana Mora i formada per una selecció de peces de diferents artistes que recorden escenes o personatges de l’obra. L’objectiu és transformar l’experiència de l’espectador en alguna cosa activa, més enllà de la butaca de la sala. “Volem que l’espectador faci la seva pròpia interpretació i l’expliqui”, diu Mora. A l’exposició hi ha nou peces, des de projeccions fins a pintura passant per escultures. “L’objectiu d’aquest joc és interessar-nos, deixar-nos sorprendre i veure quines connexions s’estableixen entre l’art i el teatre, possiblement (i desitjablement) molt diferents del nostre punt de vista actual”, reflexiona Mora.

stats