Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

La 15a Fira Mediterrània es tanca amb bon nivell artístic i professional però menys públic

La cultura popular arrela a Manresa

Xavier de Bétera és un jove cantador valencià de 21 anys, desconegut als grans circuits abans de la Fira Mediterrània de Manresa, i que marxa del certamen amb l'agenda carregada. Lafaille Cobla és un conjunt de Perpinyà que fusiona sardana amb música electrònica i que, tot just baixar de l'escenari, rebia ofertes per tenir representant a Catalunya. Dos casos, triats pel director artístic del festival, David Ibáñez, que exemplifiquen la raó de ser d'una fira que ha complert 15 anys de vida amb una salut de ferro, un alt nivell artístic i bones xifres de públic i d'intercanvis professionals.

El muntatge del cineasta gironí Isaki Lacuesta, l'artista convidat d'aquest any, posava fi ahir al vespre a tres dies intensos, amb més d'un centenar de propostes artístiques. Lacuesta clausurava la Fira Mediterrània amb un espectacle trencador i tenebrós amb projeccions de gran format sobre la façana de l'ajuntament. Al balcó central, Pau Riba i Enric Casassas declamaven textos de denúncia social -contra els despropòsits dels polítics i el sistema capitalista i financer- i amb referències al Miracle de la Llum de Manresa i la Dansa de la Mort de Verges. Els rostres de personatges com Artur Mas, Mariano Rajoy, Benet XVI, Esperanza Aguirre i Nicolas Sarkozy apareixien enmig de calaveres. Lacuesta també signava dues videoinstal·lacions que s'han pogut veure aquests dies amb reflexions sobre el pas del temps, la relació entre les generacions i l'art interdisciplinari.

El festival ha apostat per projectes que fusionen disciplines, com l'aclamada col·laboració entre el guitarrista flamenc Niño Josele i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, als quals es va unir el trompetista sard Paolo Fresu, o bé el brillant concert de Brams i l'Escola de Música de Berga. També ha estat una fira de grans noms, com el de Noa, una de les artistes de més renom que fins ara han passat pel certamen i que, amb els seus múltiples registres, va entusiasmar el públic i va omplir el teatre Kursaal , acompanyada del Solis String Quartet, en un concert que va permetre escoltar La vida és bella, en català.

"Bona nit, polacos " era la salutació inicial dels polonesos Kroke, una altra estrella del festival, que també va deixar bon regust de boca amb el seu repertori de música klezmer -la tradició musical dels jueus del centre i l'est d'Europa- que un dia va captivar el mateix Spielberg. Kroke feia petit el Kursaal, com també el bailaor flamenc Andrés Marín en l'espectacle inaugural, arriscat i avantguardista.

De les propostes de carrer ha destacat la Factoria Circular, una companyia que feia voltar pel carrer una roda de 4 metres de diàmetre amb tres músics a dins. La basílica de la Seu ha estat el marc ideal per a concerts de música antiga, recopilats amb el nom de Nostrum. També hi ha hagut castells, bastoners, esbarts i dansa amb noms com la companyia Gelabert Azzopardi i la Factoria Mascaró. El circ hi ha estat representat àmpliament, amb propostes com el Sconcert d'amore , de Nando e Maila, i el circ Teatre Modern. Mereix un esment especial el Mapping fet a mà , de la companyia Playmodes, una projecció de vídeo sobre una façana de la plaça Major, en el qual van col·laborar un grup de 80 escolars de l'escola La Flama de Manresa.

Noves mirades al patrimoni

La taverna i la plaça Porxada s'ha omplert d'activitats per a tots els públics. Els més noctàmbuls han tingut una nit de rumba i una altra de folk i sessions de l'Off Festival, mentre que els amants del teatre de text han gaudit de delícies com l'aplaudidíssima Acorar , de Toni Gomila. Destaquen iniciatives com la del local D'Arrel, que es va apuntar a la Fira Mediterrània fora de programa amb sis propostes que van omplir.

Els professionals van tenir la Llotja al Museu de la Tècnica, un recinte una mica més allunyat del centre però més pràctic i que revalora l'edifici dels Dipòsits Vells de Manresa. Una professional assegurava: "Està bé que miris amunt i no hi hagi el sostre d'un recinte firal, sinó fabuloses voltes de pedra".

"Hem obert el prisma, hem centrat l'atenció en els extrems de la cultura d'arrel i hem provocat reflexions. Hem reivindicat tradicions molt pures que s'han de protegir i hem contemplat noves realitats", diu David Ibáñez, que s'estrenava com a director. El regidor manresà Joan Calmet l'hi agraeix i diu que els bons resultats ho deixen clar: Manresa vol més Mediterrània.

Les