"La cultura pop no és tan senzilla com diuen"
El professor i assagista nord-americà va presentar les virtuts de la creació transmediàtica, que permet difondre "significats més rics i complexos" a través de la utilització de diversos mitjans i suports.
Barcelona.Henry Jenkins és professor de comunicació, periodisme i arts cinemàtiques a la Universitat de Califòrnia. També és autor d'una dotzena d'assaigs en què ha vehiculat conceptes com els de convergència mediàtica i creació de mons -tots dos aplicats a la ficció-. Jenkins va protagonitzar una de les sessions més dinàmiques de la sisena edició de Kosmopolis sense la necessitat de ser present davant l'audiència, amb qui es va comunicar des de Los Angeles a través d'una videoconferència que també es va poder seguir en directe per internet.
L'objectiu era presentar un dels últims camps de recerca de l'investigador, el de la creació transmediàtica. "Consisteix en un doble procés d'unitat i disseminació", va explicar Jenkins. "La creació transmediàtica dispersa sistemàticament diversos elements d'una ficció a través de canals múltiples, i ho fa de manera coordinada i coherent", va resumir el professor. Per Jenkins, la gran virtut de la creació transmediàtica és que mitjançant diversos canals de transmissió la ficció enriqueix el contingut que abans era transmès a través d'un únic suport: "La multiplicitat permet idear continguts que no competeixen ni es trepitgen, sinó que construeixen un nou significat, més ric i complex". Jenkins va il·lustrar el discurs amb molts d'exemples provinents de la cultura de masses. La trilogia Matrix va créixer gràcies a curtmetratges, còmics i videojocs. Cadascun dels suports afegia nous significats a l'experiència cinematogràfica. "L'extensió de les relacions dels personatges i l'ampliació del background i de tota mena de detalls resignifiquen les pel·lícules i els hi donen nous matisos que criden més l'atenció", va explicar el professor.
X-Men i Tolstoi
Entre les particularitats de la creació transmediàtica, Jenkins es va referir a la capacitat d'ampliar la difusió, l'augment de la immersió en la ficció, la creació de mons i la sensació de sèrie. "Si féssim un diagrama amb les relacions entre els personatges d' X-Men veuríem que la xarxa és molt més complexa que la de novel·les com Guerra i Pau , de Lev Tolstoi. Amb exemples com aquest queda demostrat que la cultura pop no és tan senzilla com ens volen fer creure", va concloure Jenkins.
