Publicitat
Publicitat

Ginsberg aconsegueix deixar enrere la bogeria cada cop que escriu

Un crit contra la por

Howl és el poema d'Allen Ginsberg per sobre de tot, i després la pel·lícula de Rob Epstein i Jeffrey Friedman que passen aquests dies al cine. L'actor James Franco interpreta el poeta en el moment que l'editorial que havia publicat Howl va ser portada als tribunals per sectors conservadors, que consideraven obscè el poema.

A través del fil conductor del judici, les imatges d'una fictícia entrevista a Ginsberg s'escapcen amb animacions que interpreten el famós poema, " I saw the best minds of my generation destroyed by madness ..."

La parella de directors han sabut reconèixer la rebel·lió personal que significa escriure i existir, que en el cas de Ginsberg és el mateix. En la seva època d'estudiant, el poeta es veu involucrat en un robatori i preferirà el manicomi a la presó. Hi serà durant 8 mesos. Allà, engabiat, coneixerà l'escriptor Carl Salomon, a qui dedicarà Howl . L'escriptura de Ginsberg és una lluita eterna contra la bogeria, que ha viscut de prop en la malaltia mental de la seva mare. El poema està dedicat al seu amic, però Ginsberg també està parlant d'ell mateix, de l'home que aconsegueix deixar enrere la bogeria cada cop que escriu. Mentre posa una paraula darrere l'altra, Allen Ginsberg es mou en el món dels vius i no en el territori de les ombres que és la bogeria, i també l'homosexualitat, que alguns no accepten. Escriure com ho feia Ginsberg significa deixar de sentir les altres veus per escoltar la pròpia. Santa és la veu de cadascú, llegeixo jo en tots els seus poemes. L'autor de Howl escriu des de la valentia, des del compromís amb ell mateix. "Escriu igual que parlaries a un amic", sosté el Ginsberg de la pel·li. Si és així, l'objectiu a conquerir és la sinceritat.

El poema Howl és un esgarip, un udol contra la mentida. I esclar que té por Ginsberg. Quan comença a escriure Howl , el preocupa què pensarà el seu pare, també poeta, però es deixa anar i dibuixa Amèrica des de la seva respiració. Ginsberg representa una revolució més important que la de les paraules, la de vèncer la pròpia por. Un revolució que implica escriure cada dia, perquè concentrat en la persecució incessant d'aquestes paraules, Ginsberg pot oblidar-les i concentrar-se en la música que balla dins seu. El poeta va morir un dia com avui, fa 14 anys.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 03/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT