BARCELONAL'escriptor A.G. Porta creu que en aquest país és difícil trobar un autor que no t'expliqui cap anècdota sobre Roberto Bolaño. La taula rodona Bolaño: la gestació d'un mite , celebrada ahir al festival Kosmopolis amb Porta, el crític Juan Antonio Masoliver Ródenas i els editors Jorge Herralde i Jaume Vallcorba, va aportar pistes de com s'ha esculpit la icona literària Bolaño.
Bolaño no és només un mite per ser un escriptor mort massa jove i extraordinàriament bo: també ho és per la seva manera de relacionar-se socialment, com si tot a la vida fos literatura, com van apuntar tots els ponents. Després de l'èxit literari als Estats Units, el mite creix. Pel seu aspecte i duresa narrativa, als EUA persisteix la imatge d'ell de ionqui, idea que Masoliver i Herralde desmenteixen. Herralde explica que tot ve d'un relat breu publicat a El Mundo en què el protagonista és un drogoaddicte. L'editor d'Anagrama diu que l'escriptor Jaime Bayly s'ho va creure i en va difondre aquesta imatge.
Masoliver destaca que Bolaño va picar molta pedra abans de ser publicat: moltes editorials van rebutjar la seva obra. D'aquelles negatives reiterades en queda testimoni al llibre de poemes La universidad desconocida . Vallcorba va voler publicar el poemari tal com Bolaño el va escriure, però l'agent Carme Balcells ho va impedir: ho volia en obres separades. Vallcorba ho va recordar ahir amb amargor. Herralde va defensar Balcells. El conflicte no va anar més enllà d'un petit xoc d'egos entorn del monstre que van crear.
