Els cossiers ballen per Sant Roc i posen punt a les festes d'Alaró

AlaróEls cossiers d'Alaró tornaren a mostrar ahir les seves danses arreu del poble per honorar el patró, sant Roc, i posar així la cirereta a les dues setmanes de festes que ha viscut aquest nucli del Raiguer. Acompanyats pels xeremiers i el flabioler, començaren la ruta des de l'Ajuntament per després recórrer tot el poble, passant per cases d'antics balladors i d'altres personatges relacionats amb aquesta dansa ancestral.

Tal com diu la tradició, feren una aturada -la penúltima, abans de les corregudes del cós- davant cal batle, Joan Simonet. Minuts abans, dues cases més enllà, s'havia fet un dels balls més esperats, l' Embull , enfront de cal mestre Perico, qui morí fa dos anys després d'haver estat l'únic cossier supervivent de la generació que l'any 1939 ballà per darrera vegada abans que el govern franquista prohibís la dansa. Precisament aquest ball, el de l' Embull , un dels més difícils, era el que mestre Perico va continuar ballant sempre, tot i la seva avançada edat. Per això, els cossiers el recorden així davant ca seva.

Corregudes de joies

En acabar la volta, els sis balladors, la dama i el dimoni es dirigiren fins a l'avinguda per inaugurar les corregudes de joies del cós. En disputaren la primera, que guanyà la dama, i tot seguit donaren pas als nins i nines del poble. A l'horabaixa, sortiren una altra vegada per ballar l'Oferta dins l'església i anar en processó pels carrers, aquesta vegada acompanyats de la imatge del sant. Així, honoraren el patró i prepararen el punt final de les festes, que acabaren al vespre amb una representació teatral i un correfoc.

Els cossiers d'Alaró ballen dos dies l'any: el dia del patró, sant Roc, i el darrer dissabte de maig. Ho fan de manera ininterrompuda des de l'any 1992, quan la dansa es recuperà gràcies a la iniciativa popular, després que hagués estat prohibida durant el franquisme. El grup de ball està format per sis cossiers i la dama, que és un home, i tots ells van acompanyats pel dimoni, que participa en alguna de les danses i sempre acaba vençut, com a símbol de la victòria del bé contra el mal.

Pel que fa a la part musical, destaca el fet que la flauta que els acompanya (la xeremia no toca durant el ball, només pel camí) és una peça única molt llarga, de 44 centímetres i tres forats, que només existeix a Alaró i només sona per als cossiers. Quant a la seva indumentària, de color rosa, vermell i blau cel (dos cossiers de cada color), és relativament nova, ja que els vestits es renovaren l'any 2009. En destaca un peculiar capell, que recorda una mitra de bisbe.

La dansa dels cossiers és seguida a Alaró per la gent del poble. Això no obstant, no és un acte gens massificat, segurament en part a causa del fet que es du a terme en dia feiner.