JerusalemEl circ es pot entendre com un entreteniment, com una expressió social que té la força de trencar barreres inte riors, d'esvair durant una estona la por i fer-nos reflexio nar sobre la nostra identitat.
El pallasso, personatge sense complexos, reparteix a tort i a dret somriures i missatges alternatius, senzills i enginyosos que tallen una nova realitat. A grans trets, aquesta és la idea que Iván Prado (Lugo, 1974) ha empès a donar forma en el I Festival Internacional de Clowns de Palestina, que va començar dijous passat a Nabulus, Jerusalem i Ramal·lah, després de l'última caravana solidària que va promoure fa un parell d'anys per pal·liar les conseqüències psicològiques d'una guerra interminable. El festival s'allargarà fins al 15 de setembre.
Armes de diversió massiva
El festival, que coincideix amb el final del Ramadà, té, segons Prado, un doble objectiu. "D'una banda, donar suport a la pau a Palestina, lluitar contra el bloqueig d'Israel tenint com a armes el riure i els nassos dels pallassos, insuflar aire sota l'ombra del mur i enfortir els grups locals. I, de l'altra, recuperar el paper so cial del circ, referent de la utopia". Convençut dels efectes positius de la risoteràpia, aquest activista i dinamitzador cultural reivindica el clown com a element de llibertat, com a "arma de diversió massiva": "Quan el món està a l'inrevés només els pallassos poden aportar noves fórmules". Entre la vintena d'artistes que participen de manera desinteressada, hi ha l'italoamericà Leo Bassi, el nord-americà Patch Adams, els mallorquins Circo Bover, el gallec Mago Teto, els catalans Peter Punk i Alba Sarrauete, el madrileny Javi Javichi i els xilens La Bandita Alegre, a més de companyies palestines, espectacles al carrer, tallers, visites a camps de refugiats i hospitals i una festa musical i gastronòmica armènia.
Superació de la por
Durant la seva última visita a la zona Prado va llançar un pastís contra el mur i va donar platerets a uns nens palestins que els havien de subjectar amb un palet mentre demanaven un somni. "La majoria demanen llibertat, viatjar, que Palestina sigui lliure", assegura Prado. En un altre taller els feia córrer amb els ulls tancats per acabar estampant-se contra un matalàs que simbolitzava el mur. "Al principi tenien por. Els soldats israelians, quan entren a casa seva, els tapen els ulls amb benes. Amb el taller descobreixen que poden superar les seves pors. Noten que tenen alguna cosa a dins", remarca Prado, conscient que els àrabs no acostumen a treballar el seu interior.
Aquest festival se celebra amb un any de retard. L'abril de l'any passat Prado i la seva traductora, una noia gallega d'origen palestí, van viatjar a Tel Aviv per començar els preparatius del primer certamen però van ser retinguts a l'aeroport de Ben Gurion. El cognom àrab de la noia va fer sospitar els agents de l'aeroport, que "per motius de seguretat" els van tornar a Madrid. "Ara penso que els israelians també són víctimes del mur, víctimes de la seva pròpia guillotina", i alhora subscriu una frase del seu amic Leo Bassi: "Si els polítics comencen a fer el pallasso, potser els pallassos hem de començar a fer política". En l'àmbit cultural també vol donar suport a la celebració de "Jerusalem com a capital cultural del món àrab".
El Festiclown funciona des de fa 12 anys a Europa. La idea és que a la llarga siguin els mateixos grups locals els que l'organitzin. Prado desitja "crear un pont entre Europa i Palestina". El projecte, amb un cost de 120.000 euros, ha estat possible gràcies a l'Oficina de Cooperació Espanyola, que ha aportat 40.000 euros, i als dos anys de treballs de l'ONG Pallasos en Rebeldía, fundada per Iván Prado i organitzadora del festival.
