Publicitat
Publicitat

TESTIMONIS DE L'EXTERMINI

S'edita un recull de contes inèdits de l'escriptor que va sobreviure a l'Holocaust

Els contes oblidats en una maleta d'Amat-Piniella veuen la llum

Retaule en gris veu la llum després de passar dècades tancat en una maleta. És un recull de contes que Joaquim Amat-Piniella, l'autor de K.L. Reich, va escriure en els anys més durs de la postguerra.

Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - Barcelona, 1974) va néixer per ser escriptor. La Guerra Civil, però, va frustrar molts dels seus somnis i el va col·locar a la categoria dels vençuts. Va sobreviure cinc anys al camp de concentració de Mauthausen, on van morir més de dos mil catalans. Un any després de l'alliberament, a Andorra, va escriure K.L. Reich, un testimoni imprescindible sobre l'infern ideat pels nazis.

Amat-Piniella va aconseguir deixar enrere la mort, la fam, la impotència i la misèria del camp de concentració, però després va tenir sempre la sensació d'haver perdut tots els trens. Com molts altres vençuts, no va poder refer ni la seva vida personal ni la literària. Va tenir un fill, el Marcel. Com a llegat, quan va morir el 1974 -no va poder conèixer la democràcia-, li va deixar una maleta atapeïda de documents i de fotografies.

"En Marcel mai havia volgut obrir la maleta. La relació amb el seu pare era força traumàtica. Ell havia crescut amb els seus avis a la Sénia", explica el professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) i biògraf d'Amat-Piniella, David Serrano. "Feia la meva tesi sobre l'Amat-Piniella i no trobava documentació en cap arxiu, així que vaig contactar amb la família. En Marcel em va ensenyar la maleta i la vaig obrir davant de tota la família", afegeix. Això va passar fa més de dotze anys. No ha estat fins ara, però, que Serrano ha pogut publicar un dels manuscrits que l'autor de K.L. Reich va guardar en una vella maleta: Retaule en gris (Bromera).

Amat-Piniella va escriure els contes, assegut en algun racó dels bars del Raval, durant els primers anys de la dura postguerra. Els personatges que l'escriptor va crear mentre intentava sobreviure a Barcelona, on va començar sense gaire èxit alguns negocis, pertanyen quasi tots al bàndol dels vençuts. Hi ha relats escrits el mateix 1946, com La fam. " És l'únic que toca el tema dels camps de concentració", explica Serrano. El protagonista és en Vicent, a qui el camp acaba robant tota la humanitat: "Com un animal salvatge engabiat, ensenyava les seves dents grogues i descarnades...", escriu Amat-Piniella. Altres contes reflexionen sobre les dificultats per guanyar-se la vida com a escriptor. La Menchu fa un client té com a escenari un local del Paral·lel, La Paloma. Allà, un escriptor, assegut a la barra, solitari i desesperançat, acabarà prenent una decisió dràstica. La prostitució, la precarietat laboral i la infidelitat desfilen per un recull de contes que amb el títol Retaule en gris , reflecteixen la visió pessimista d'un escriptor amb una sensibilitat extrema.

Amat-Piniella va voler sobreviure per poder explicar el que havia vist. Entre les filferrades de Mauthausen, l'escriptor no va abandonar la ploma. Sobre trossets de sacs de ciment i amb un carbonet que bescanviava per la ració de pa, va escriure els poemes Les llunyanies (Columna, 1999). És un altre manuscrit rescatat per Serrano que va estar molt de temps oblidat a la maleta que el Marcel no volia obrir. Quan Amat-Piniella va morir, Montserrat Roig va descriure'l com un "possible gran escriptor català". "Un amic que, per dir-ho amb les mateixes paraules amb què ell s'havia referit a en Pere Vives, l'únic delicte que havia comès era desitjar un món millor".

Les