Publicitat
Publicitat

TEATRE

Una comèdia lleugera sense relleus

Amb Shakespeare la paraula ho és tot. L'acció, la força i els perfils dels personatges surten de la seva escriptura. No sembla, però, que Rafel Duran n'estigui tan segur. Diríem que el director posa per davant de la paraula la voluntat d'entretenir, un objectiu ben lícit que ben segur que també guiava l'autor anglès. Així s'explicaria que Duran trufi l'espectacle d'accions que no van més enllà de l'ocurrència creativa en detriment de clímaxs, emocions i enfrontaments dels personatges de l'obra. L'obsessió per actualitzar el gran clàssic, per trobar les connotacions actuals dels seus arguments, és una de les epidèmies del teatre actual. Esclar que hi ha gent com els Cheek by Jowl, els Propeller o fins i tot el lituà Oskaras Korsunovas que saben conservar el fons canviant poc o molt la forma i respectant, això sí, la mencionada força de la paraula. Però Rafel Duran sembla decidit a convertir El mercader de Venècia en una comèdia lleugera sense relleus on hi fan cap des de l'alta societat estil Paris Hilton a l'estrany criat Lancelot, a cavall entre un arlequí i un raper de carrer.

Músiques, coreografies, un vestuari de somni al servei d'un espectacle que minimitza la base de l'assumpte -l'enfrontament entre el mercader Antonio (Àlex Casanovas) i el jueu Shylock (Ramon Madaula)- i dóna ales a la bijuteria escènica per a satisfacció d'un públic suposadament necessitat d'il·lustracions visuals. Això perjudica la tasca dels intèrprets. Madaula fa un Shylock poc pervers i força humà, Pòrcia (Anna Ycobalzeta) ha de passar de la frivolitat del primer acte a la intel·ligència del segon només canviant-se de roba, no d'ànima. Tot llisca bé i hi ha fins i tot escenes sobtades (la festa gai) i en canvi el final autèntic passa com si res.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 27/11/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT