Publicitat
Publicitat

Anem de tapes

Els clatells sempre són culpables

Ens ho va ensenyar Hitchcock: els clatells sempre són culpables. Cada cop que el director filmava una nuca, el personatge en qüestió suportava algun pes moral sobre les espatlles. Per tant, convindria sospitar d'entrada de la dona que, girada d'esquena, il·lustra la portada d' El vestit gris , l'últim Camilleri que arriba al mercat català. La dama en qüestió és la protagonista del quadre L'amant , de Giani Maiotti, el pintor italià que ja va escollir Mondadori per a l'edició original del llibre. Aquí, Edicions 62 ha decidit apropar el pla de manera que s'accentua l'acció de prémer el timbre. També fa més prominent l'ombra, símbol clàssic de la part fosca de cadascú. Fins i tot sense saber el nom del quadre intuïm que la porta a la qual truca no és la de casa seva. Encaixa a la perfecció amb l'Adéle, la protagonista del llibre: una femme fatale amb un furor sexual impossible de sadollar.

La clau és el vestit gris del títol, que apareix a la coberta (una mica virat al violeta, s'ha de dir). En llegir el llibre descobrim que és un vestit de dol, tacat de sang d'un amant anterior. Aquesta relació íntima entre sexe i mort és omnipresent a la novel·la i ho recull bé la portada. Perquè un dol de gris és més suportable, no?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT