Sempre n'hi ha un a qui li toca el rebre i, sense adonar-se'n, ha d'assumir una responsabilitat no només personal sinó també col·lectiva. Sempre n'hi ha un a qui li toca arrencar les èpoques, les tendències, les generacions, quan aquestes no formen part ni del possible imaginari dels més fantasiosos. Sempre n'hi ha un que ha de ser el primer a atrevir-se a escriure un teatre popular i a la vegada exigent, a perdre la por als sentiments, a tenir ganes de jugar amb el públic i a fer-se preguntes sobre el món en què viu. I, moltes vegades, a aquest que ho comença tot, el qui ha d'aprendre de si mateix i que fa evolucionar d'altres amb els seus encerts i errors, no se l'acaba reconeixent prou. És una sort que les lletres catalanes tinguin clar que en Josep Maria Benet i Jornet és un referent, un mestre i ja un clàssic.
