Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La ciutat dels prodigis sedueix França

Barcelona, ciutat convidada al Saló del Llibre de París, regenera l'interès per la literatura catalana

"La catalana és una petita gran literatura", assegura Javier Cercas a les pàgines de Libération , abans de lligar el destí del Quixot al de Tirant lo Blanc: "Cervantes deia que el llibre de Joanot Martorell era el millor del món. És impossible entendre el primer sense el segon". Una mica de didactisme que no anirà del tot malament al lector francès més jacobí, potser temptat d'assimilar una tradició literària que desconeix amb alguna mena d'epifenomen folklòric, quan no de simple ridiculesa regional. El nombrós públic que ahir s'acostava a l'espai dedicat a Barcelona al Saló del Llibre de París es mostrava disposat a deixar de banda les caricatures més desinformades. "Hi ha llibres en català i en castellà perquè allà parlen dues llengües", explicava una visitant a la seva filla adolescent, mentre dubtava entre La dona veloç , d'Imma Monsó, recentment traduïda a Robert Laffont, i El presoner del cel , de Carlos Ruiz Zafón, gran estrella del certamen, on ahir a la tarda l'esperaven desenes de visitants fent fila per aconseguir una còpia signada.

El saló parisenc, la tercera fira europea de més envergadura després de Frankfurt i Londres, ha escollit Barcelona com a ciutat convidada al Saló del Llibre, després de Buenos Aires i Moscou en les passades edicions. Una iniciativa avalada per l'Institut Ramon Llull, que pretén regenerar l'atenció cap a la ciutat, així com descobrir el catàleg existent de traduccions al francès i potenciar-ne de noves en els pròxims anys. Els efectes de la invitació són difícilment quantificables, però perceptibles a través de l'atenció mediàtica generada en els últims anys cap a països convidats com l'Índia, Mèxic i el Japó. "D'això en sortiran noves edicions i traduccions, un fet que engrandeix el nostre món editorial", va expressar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la inauguració de dijous, quan el president francès, François Hollande, també va passar per l'estand barceloní.

Convidar Barcelona -i no la literatura catalana- ha permès que el Saló esquivi polèmiques lingüístiques com les que van pertorbar la invitació de la Fira de Frankfurt del 2007, a la qual no van participar els autors d'expressió castellana. Les institucions han evitat la polèmica i han apostat per la convocatòria oberta, al marge de diferències lingüístiques. "Presentem literatura feta a Barcelona en castellà i en català, la que parla de Barcelona o la que té Barcelona com a tema", va aclarir el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro. Es tracta d'una petició dels organitzadors del certamen, desitjosos d'esquivar polèmiques polítiques com la de l'edició del 2007, quan van convidar Israel oblidant els territoris palestins i la minoria d'escriptors israelians d'expressió àrab. Una decisió que es va saldar amb el sonat boicot dels països del món musulmà a la fira, així com amb una amenaça de bomba que va obligar a desallotjar l'immens recinte del saló.

El poder de la marca Barcelona

Rajoles de reminiscències gaudinianes i cites elogioses cap a la ciutat de grans escriptors, de D.H. Lawrence a Mario Vargas Llosa, decoren l'espai català de la fira, que treu tot el partit possible a la marca Barcelona, molt publicitada a França des de l'èxit paneuropeu Una casa de bojos , que va convertir la ciutat en destinació turística preferencial, a banda d'accelerar la sobrepoblació d'Erasmus. "Barcelona té molt bona reputació entre els francesos. Convidar Catalunya hagués sigut menys efectiu en termes d'imatge", reconeixia ahir el representant d'una editorial francesa. Ahir a la tarda l'estand era un dels més concorreguts de tot el recinte i les vendes de llibres d'autors catalans no s'aturaven. Els responsables de la llibreria efímera instal·lada a l'espai català per la Fnac apuntaven dos supervendes: Eduardo Mendoza, que compta amb tota la bibliografia traduïda al francès, i Javier Cercas, que fa dos anys va aconseguir crítiques excel·lents amb la traducció d' Anatomía de un instante a la prestigiosa Actes Sud. Segons els llibreters, l'atenció percebuda per Barcelona seria superior a la que ha assolit la literatura convidada al Saló d'aquest any, la romanesa, afectada pel boicot de bona part dels seus autors, com ara Mircea Cartarescu, que ha cridat amb èxit els escriptors del seu país a no traslladar-se a París per protestar contra la política cultural del govern.

Els actes organitzats per potenciar la presència de Barcelona a la fira estan comptant amb la presència d'una assortida delegació d'escriptors, com ara Sergi Pàmies i Jordi Puntí, que divendres van participar en una concorreguda taula rodona sobre les relacions entre literatura i futbol amb el jugador Lilian Thuram. Javier Calvo i Mercè Ibarz, recentment traduïda al francès, van parlar de la transformació urbanística de la ciutat. Gabriel Janer Manila i Maite Carranza van abordar l'estat de salut de la literatura infantil i juvenil. Miquel de Palol, Albert Sánchez Piñol, Juan Goytisolo i Alicia Giménez Bartlett van agafar ahir el relleu, així com una representació d'autors i il·lustradors de còmic, en què hi havia Arnal Ballester, Miguel Gallardo i Eduard Torrents. Avui Josep Maria Castellet, Javier Cercas, Andrés Trapiello i el periodista Ramón Chao presentaran la figura de Josep Pla, coincidint amb l'edició de Gallimard d' El quadern gris .

Les