Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Anarquistes i 'indignats' eren i són hostils al poder polític i econòmic

La ciutat de Barcelona, capital del moviment anarquista

"Joan Peiró -dirigent anarcosindicalista afusellat pels franquistes el 1942- segurament avui ja no diria que els naturalistes són els aduladors de les bledes i el sol, però el moviment dels indignats fa olor d'anarquisme, tots dos aspiren a canviar a un món que consideren injust", afirma Josep Termes (Barcelona, 1936). Termes, un dels grans referents en l'estudi del catalanisme i de moviments socials i populars, acaba de publicar un llibre imprescindible si es vol entendre qui eren aquests obrers que aspiraven a una arcàdia feliç sense déu ni amo: Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980) (L'Avenç).

A Termes l'apassiona el tema i això es traspua a l'obra. El 1957 ja va començar a interessar-se pel moviment anarquista. No va ser, però, el primer contacte: "Vaig créixer en un barri obrer servint cigalons i mongetes amb botifarra, tot eren obrers polititzats", explica. Aquest lúcid historiador no només parla d'allò que ha viscut des de petit. "Tota la vida ha comprat i llegit llibres anarquistes", assegura. I no exagera. Ha acumulat 30.000 llibres relacionats amb el moviment obrer i el catalanisme.

A Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980) "no he amagat res de l'essencial de la història del moviment anarquista (m'agradés o no)", explica. Termes diu que no és anarquista: "Sóc massa eclèctic i independent". No amaga, però, certa simpatia i respecte per aquests revolucionaris utòpics: "Foren els que més força i dignitat van aportar a la lluita per la millora i l'emancipació de les classes treballadores abans de la guerra". Tampoc no deixa de mencionar ni una sola de les brutalitats que van cometre alguns d'aquests llibertaris. A l'època del pistolerisme, la majoria d'anarquistes anaven armats. Fins al punt que en un acte celebrat a l'Ateneu Sindicalista del carrer Palma, Salvador Seguí (conegut com el Noi del Sucre), avorrit de les crítiques, va dir: "Nois, no ens posem d'acord, oi que tots anem armats? Doncs apaguem els llums, anem a trets i el que guanyi, vencedor. S'acabarà la polèmica".

Anarquisme catalanista

El moviment anarquista, que demanava una revolució social que afavorís totes les classes socials no acceptava, segons Termes, "dirigents que no fossin d'aquesta procedència". A més, afegeix l'historiador, els dirigents, "fos quin fos el seu càrrec, cobraven el mateix sou que un obrer". Termes defensa que hi va haver un anarquisme catalanista: "Lluitaven contra l'exèrcit, les forces de l'ordre i l'aparell de l'Estat, és a dir, Madrid".

Per Termes, l'anarquisme mor en els últims anys del franquisme. Les noves generacions són marxistes i és aquest moviment "el que té finançament internacional". A més, els anarquistes van cometre un error, "no tenien política intermèdia: era la revolució o res". Termes no deixa de tenir un punt de revolucionari, malgrat el seu convenciment que la història ha demostrat que les revolucions acaben en desastre. "M'han fet fora de la universitat, de tertúlies...", explica. Als 75 anys, continua envestint amb força contra tot allò que no li agrada.