Cultura 03/02/2013

El cinema en idioma estranger

Isaki Lacuesta
2 min
El cinema en  idioma estranger

CINEASTAQuan l'Associació de Crítics de Los Angeles va donar el premi a la millor pel·lícula en llengua estrangera a Holy motors , el director del film va enviar aquest missatge: "Hola, sóc Leos Carax, director de pel·lícules en llengua estrangera. He fet pel·lícules en llengua estrangera tota la vida. Les pel·lícules en llengua estrangera es fan arreu del món, esclar, excepte als Estats Units, on només fan pel·lícules en llengua no estrangera. Les pel·lícules en llengua estrangera són molt difícils de fer perquè, òbviament, cal inventar una llengua estrangera en comptes de fer servir la llengua habitual. Però la veritat és que el cinema és una llengua estrangera, creada pels que necessiten viatjar a l'altra cara de la vida".

És un discurs oportuníssim, i hauria pogut pronunciar-lo a ca nostra, a la gala dels Gaudí, en la qual s'atorguen premis a la millor pel·lícula en català (no estrangera) i al millor film en altres llengües. La jerarquia d'aquests dos premis s'evidencia en l'ordre d'entrega en la gala i en la consegüent cobertura als mitjans, com si només poguéssim encalçar Hollywood i els Oscars en els seus aspectes més anacrònics. Per això, i atesa l'existència prèvia dels corresponents departaments de normalització lingüística , l'Acadèmia del Cinema Català malbarata l'ocasió de fer costat de debò al cinema produït a Catalunya, en prioritzar la defensa de la llengua a la del cinema. Per posar-ho en context: Pa negre va guanyar el Goya a la millor pel·lícula (a seques), i fins i tot La passió de Crist de Mel Gibson (rodada en arameu) es presentà als Oscars no estrangers . En canvi, als Gaudí, Mapa dels sons de Tòquio d'Isabel Coixet, Una pistola en cada mano de Cesc Gay o Color perro que huye d'Andrés Duque (rodades a Barcelona, el Japó i Moçambic), totes tres de producció catalana, no mereixen aspirar al premi gros.

L'arcaica noció dels cinemes nacionals s'oposa a la pràctica dels cineastes i espectadors contemporanis. El cinema, al cap i a la fi, va començar viatjant a la Lluna i és estranger per naturalesa.

stats