Els catalans manen als teatres públics de Madrid
Crític teatralEs veu que ho fan bé. Sembla quimèric que un català arribi a president de l’estat espanyol, però no ho és gens que catalans i catalanes accedeixin a dirigir teatres de la capital. L’elecció de Carme Portaceli com a nova directora del Teatro Español de Madrid ratifica l’excepcional competència dels creadors catalans per assumir responsabilitats públiques a la capital de l’Estat. Portaceli se suma així a Joan Matabosch, director del Teatro Real que el Liceu va deixar escapar; Àlex Rigola, director d’un dels escenaris dels Teatros del Canal, i successor d’un altre català, Albert Boadella; i Jordi Tort, gerent del Teatro de la Abadía.
Un gestor per al Grec. Les bases del concurs per a l’elecció del nou director del festival Grec sembla que apunten en una direcció determinada. Fins i tot a un nom. Ho dic perquè malgrat que el concurs s’obri a figures internacionals, és condició necessària el coneixement del català. És obvi que, amb aquesta base -que no sé si llavors hi era-, Ricardo Szwarcer no hauria sigut nomenat mai responsable del Grec el 2007. Tampoc ho hauria sigut si, en aquell moment, la comissió de valoració no hagués inclòs algú tan experimentat com Borja Sitjà, que va decantar la decisió. Però la comissió de valoració serà ara totalment tècnica i formada per tres gerents municipals que podran ser assessorats -si necessiten assessors, per què els nomenen?-. A més, s’exigeix una experiència mínima de tres anys en la direcció d’organitzacions públiques o privades. El requisit tanca la porta a personalitats teatrals i apunta clarament cap a un perfil més tècnic, més de gestió cultural, que no pas cap a una direcció d’artista.
França, sempre pionera. El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) ha presentat espectacles de dos directors creadors capdavanters dels nous paradigmes del teatre i que ostenten càrrecs de responsabilitat dins del teatre públic francès. L’argentí abans establert a Madrid Rodrigo García, assimilat pels francesos després de la manca de reconeixement a Espanya, és director del Centre Dramàtic Nacional de Montpeller, i Philippe Quesne, del Centre Dramàtic de Nanterre-Amandiers, que va tenir com un dels primers directors el recordat Patrice Chéreau. Resumint: a França donen prestigi i mitjans a un nou teatre que entre nosaltres encara s’acull amb un fred escepticisme.
