Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2011

La mitjana és només de quatre llibres a l'any, tres dels quals són en castellà

Els catalans llegim poc

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura acaba de presentar el seu estudi El consum de llibres a Catalunya el 2010 , un feix de dades extretes de més de 30.000 entrevistes i analitzades per retre compte de l'evolució dels hàbits lectors dels catalans en els últims temps. La primera estimació conclou que només el 58,7% de la població (aproximadament 3,7 milions de persones) va llegir un mínim d'un llibre entre el gener i el desembre de l'any passat. Arrodonint una mica a l'alça, això significa que només 6 de cada 10 catalans manifesten algun tipus d'afició a la lectura de llibres.

Tot i que les gràfiques del Baròmetre ensenyen que el percentatge ha pujat una mica respecte al del 2009, aquesta lleugera millora no convida a tirar coets. De cada 10 catalans, encara n'hi ha 4 que no obren ni un llibre en tot l'any. Tanmateix, un 18,6% de la població (uns 2 milions de persones) assegura que l'any passat va llegir de sis llibres en amunt, i això suposa un bon grapat de lectors empedreïts. I per si a algú li serveix de consol, s'estima que un català llegeix una mitjana de 3,9 llibres a l'any.

La descompensació lingüística

Del total de llibres que es consumeixen a Catalunya, tan sols un 25,3% són edicions en català. El castellà és l'idioma de gairebé el 70% dels llibres, i només un 5% de les lectures que es fan aquí estan escrites en altres idiomes. És evident que aquest bilingüisme desequilibrat no és proporcional al nombre de parlants que té cadascuna de les llengües oficials. L'estudi ho deixa molt clar: el 56,7% de la població catalana utilitza el castellà com a llengua vehicular i el 35,3% utilitza el català -l'altre 8% representa el col·lectiu que s'expressa en altres llengües-. Pràcticament tres quartes parts dels catalanoparlants es declaren lectors; dels castellanoparlants, un 54%. La descompensació es produeix perquè la meitat de lectors que normalment parlen en català s'han acostumat a llegir en castellà. Conclusió: dels 4 llibres que un català llegeix a l'any, 3 són en castellà.

On paren els lectors?

El Baròmetre ha fet un estudi sociodemogràfic molt extens per arribar a esbossar el perfil del lector majoritari. Segons aquest informe, les dones llegeixen més que els homes -representen un 55% dels lectors davant del 45% dels lectors masculins- i a la franja que va dels 24 als 44 anys, els hàbits de lectura són superiors als de qualsevol altra franja. El Baròmetre també explica que els ocupats llegeixen una mitjana de 4,3 llibres a l'any, mentre que els aturats en llegeixen 3,4. En un altre epígraf, l'estudi fa una relació de les comarques catalanes ordenades en funció del nombre de lectors que s'hi concentren. El Gironès, el Baix Empordà i el Garraf són capdavanteres a la llista. En els últims números queden la Segarra, la Terra Alta i el Baix Penedès, on l'índex de lectors disminueix, respectivament, al 46%, al 42% i al 39% del cens.

L'hegemonia de la música

L'hàbit de consum cultural que més gent aplega és la música: gairebé un 90% del públic sondejat afirma que n'escolta. En segona posició ja hi ha el consum de llibres, que reuneix aproximadament un 60% de la població. El cinema ocupa el tercer lloc (un 35,6% dels enquestats diuen que en consumeixen). A la cua dels hàbits culturals queden la visita d'exposicions, l'assistència a concerts o altres espectacles i el consum de videojocs.