Publicitat
Publicitat

L'Èlia s'hi enfronta així, a la vida, hi posa etcèteres, que tampoc no n'hi ha per a tant

"Sí, a casa teua, nevarà"

L'escena té lloc en una casa de poble de la Ribera d'Ebre. Bé, de poble no, del Poble amb majúscula. Els personatges són: l'Èlia, de trenta-quatre anys; son pare, d'uns seixanta-cinc, i en Tomàs Molina. Aquest últim no hi és del tot, sinó que l'han entaforat dins d'un aparell de televisió. Presenta El temps . L'Èlia està engripada. El pare de l'Èlia fa capcinades mentre escolta com el Molina anuncia nevades per a l'endemà. Obre un ull i li etziba: "Sí, a casa teua, nevarà". Així, sense alçar la veu, però amb una sornegueria i una mala bava que, de tant riure, caic de cul de la cadira. Que què estic llegint? Primavera, estiu, etcètera. No, no és una llista, és una novel·la que es titula així: Primavera, estiu, etcètera .

Uf, quin títol més estrany, no? Doncs no tant. És exactament el que l'Èlia li contestaria a un Pesat del Poble que li preguntés com li va la vida: "Doncs mira, ja ho veus, primavera, estiu, i etcètera!" Perquè l'Èlia s'hi enfronta així, a la vida, posant-hi etcèteres, que tampoc no n'hi ha per a tant. Que s'està a punt de quedar sense feina perquè el despatx d'arquitectura fa aigües?, que el xicot de tota la vida l'ha deixada d'un dia per l'altre? Doncs cap al Poble, a collir aulives , que encara que sigui la tardor no trigarà tant a arribar la primavera, després l'estiu i, per fi, l'etcètera. D'acord, tornant del tros, quan es topa amb el seu amor frustrat d'adolescència, guapo de no dir i més simpàtic que mai, sembla que estigui a punt de perdre la dignitat, però manté la calma. L'acompanya al Casinet, hi beu unes canyetes, i s'enganya pensant que té la situació completament controlada. I tant, que la hi té! Tant, com un conductor d'autocar a qui li acabés de rebentar l'eix davanter. No sé si m'esteu seguint, però us convé, perquè, quan conegueu l'Èlia, és a dir, quan feu el favor d'anar a una llibreria i comprar-vos una primavera, un estiu, i un etcètera, serà ella qui us parli tota l'estona a raig, sense parar, com son pare li parla al Molina, ben bé com si l'altre el pogués sentir. I vosaltres hi tindreu un avantatge, respecte al Molina, i és que vosaltres sí que la podreu sentir, a l'Èlia; què dic, sentir-la? Escoltar-la, fer-vos-en seguidors fervents!

D'ella, o de la Marta Rojals, que és qui ha escrit aquesta primavera, aquest estiu, aquest etcètera de llibre. I celebrareu la primavera.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT