Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Nacho Vegas: "Les cançons de protesta són molt vigents"

Indignat "La necessitat que la política aparegui a les meves cançons s'ha fet ara més imperiosa que mai" Polític "El pop polític de grups com McCarthy i The Housemartins continua tenint molt de sentit"

Nacho Vegas (Gijón, 1974), que al novembre va publicar l'EP Cómo hacer crac , actua avui al Palau de la Música (21 h), dins del Festival del Mil·lenni. Serà un concert especial, amb un repertori de contingut més polític, en què hi col·laboraran Raül Fernández Refree , Fernando Alfaro, Roberto Herreros i Mar i Alicia Álvarez.

Quin és el plantejament del concert al Palau de la Música?

Serà diferent d'altres concerts perquè hi participarà gent amb què he col·laborat últimament, i tocarem versions preparades per a l'ocasió. Per exemple, amb Refree farem Gallo rojo, gallo negro de Chicho Sánchez Ferlosio, i amb Roberto Herreros Esta tierra es nuestra de Woody Guthrie.

El caràcter més polític de Cómo hacer crac o de les cançons de la Fundación Robo marcarà les teves pròximes composicions?

La situació que estem vivint afecta la gent d'una manera integral. En el meu cas, la política sempre hi ha estat present, potser d'una manera més implícita, però la necessitat que hi aparegui a les meves cançons s'ha fet ara més imperiosa que mai.

Abans la qüestió de la política la tractaves amb una distància irònica.

Sí. Sóc d'una generació que tenia una actitud de desafecció respecte a la política, com si fos una cosa que no tingués res a veure amb nosaltres, i això va fer que la societat es tornés més vulnerable. Ara, quan la piconadora neoliberal ha començat a introduir les seves polítiques econòmiques, aquella mirada irònica s'ha endurit.

Per què els músics de la teva generació rescateu els cantautors dels anys 60 i 70?

Perquè en el fons són referents molt pròxims. Ara estic escoltant molt el cantautor italià Fabrizio De André. Les seves cançons de protesta, com les de Woody Guthrie, Phil Ochs o Pete Seeger, sobreviuen perquè són molt vigents. També passa amb les de grups dels anys 80 com McCarthy i The Housemartins, que van ser les primeres referències de pop polític que vaig escoltar. Continuen tenint sentit perquè ells van viure les polítiques de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que són el germen del que està passant ara.

Quin plans tens per al 2012?

Ara farem uns quants concerts, i també algunes actuacions puntuals en centres socials amb els músics de la Fundación Robo, amb qui segurament publicarem un disc.