TEATRE
Cultura 05/04/2012

Les cançons que cantava la gent normal sota les bombes

La memòria històrica és una de les constants del Projecte Galilei. El nou muntatge de la companyia, 14:45. Música entre dues guerres,vol activar els records i les emocions dels espectadors.

Antoni Ribas Tur
2 min
El pianista italià Franco Piccino i l'actriu i cantant Rosa Galindo reinterpreten a duo una quarantena de clàssics.

BARCELONA.La música i les cançons ens retornen les emocions més profundament perdudes en l'oblit. Sota aquesta premissa el dijous 12 d'abril la companyia Projecte Galilei estrenarà a La Seca 14:45. Música entre dues guerres , un concert dramatitzat protagonitzat per l'actriu i cantant Rosa Galindo i el pianista Franco Piccino. La companyia ja ha abordat aquest format i la temàtica de la memòria històrica en altres espectacles, com Homenatge a Catalunya , La maternitat d'Elna i Alícia ja no viu aquí , però en aquesta ocasió Pablo Ley, el dramaturg, i Josep Galindo, el director, afirmen que han fet un espectacle molt diferent dels anteriors.

El mecanisme amb què la companyia vol fer aflorar els sentiments del públic són la música i les cançons. Entre la quarantena de temes i peces musicals que formen l'espectacle n'hi ha de tan coneguts com Lili Marlène , O bella ciao , La mer , Tatuaje , Damunt tu només les flors , Smoke gets in your eyes , Rapsody in blue , A las barricadas , Over the rainbow i El cant dels ocells . Tots van ser compostos entre el final de la Primera Guerra Mundial i el final de la Segona. Música entre dues guerres no és, però, un muntatge nostàlgic, i juga amb la reinterpretació dels temes per situar-los en l'actualitat. Piccino toca sense partitures i, a més, improvisa, i Rosa Galindo interpreta els temes dialogant de tot cor amb el pianista.

"L'espectacle té un punt de reality show perquè es fa al moment, davant l'espectador. Cap funció serà igual", diu la intèrpret. Com en els altres muntatges de la companyia, les imatges projectades tornen a tenir un paper important. En aquesta ocasió, a més de posar l'acció en el seu context, contenen algunes sorpreses. Pablo Ley i Josep Galindo només van avançar que estan extretes d'àlbums familiars. Són imatges quotidianes que reflecteixen la lectura que els autors han fet de cada tema.

Les víctimes humils de la guerra

"Estem obsessionats amb la gent normal perquè sempre és l'escombrada per la història", va dir Pablo Ley durant la presentació de l'espectacle. L'objectiu de la companyia a l'hora de crear aquest espectacle és activar la memòria dels espectadors i que se sentin reflectits, apel·lats i fins i tot qüestionats per l'espectacle. "La memòria és caòtica, en cap moment hem volgut fer un treball cronològic. Volem que la música faci emergir les emocions i els records del públic. La interpretació de les músiques i les cançons permet que cadascú s'hi relacioni des de la seva pròpia perspectiva", va afegir el dramaturg. "Dins aquest univers -deia Rosa Galindo- cadascú es construeix el seu propi recorregut, que porta fins a la sorpresa final". Les dues guerres mundials són dos dels esdeveniment més terribles de la història. Així i tot, com van recordar els integrants de Projecte Galilei, les cançons de l'espectacle estan plenes d'una felicitat molt intensa enmig d'una època convulsa.

stats