Un cadàver que ve de la lluna
BarcelonaEls protagonistes no són polítics del Polònia ni esportistes del Crackòvia, però també són personatges coneguts. Minoria Absoluta se’n va a la lluna en la seva nova comèdia teatral, Astronautes (Houston, tenim un cadàver), protagonitzada per Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin. En realitat, l’acció té lloc quan els tres astronautes ja han tornat del seu viatge espacial i es troben aïllats en quarantena al centre de la NASA a Houston. Després de l’èxit de la missió apareix una sorpresa: hi ha un cadàver calcinat dins de la nau amb la qual viatjaven.
Després de l’èxit dels musicals La família irreal i Polònia, i del cabaret Magical History Club, un espectacle de monòlegs amb personatges històrics com a intèrprets, Minoria Absoluta torna al teatre a partir de demà al Club Capitol. Aquest Astronautes (Houston, tenim un cadàver) serà la primera comèdia de la productora que no parteix directament de la televisió, però tot i això té molt a veure amb la marca de la casa: els autors són dos joves guionistes que han treballat a Polònia i Crackòvia (Rafel Barceló i Jordi López Casanovas), el director és Xavier Ricart ( Polònia, el musical ) i els actors són també de l’equip habitual d’imitadors (Queco Novell, David Olivares i Xavier Serrano interpreten els astronautes i Mireia Portas és una agent de la NASA).
L’obra parteix d’un fet real que va tenir un gran impacte en aquell moment de la història, en plena cursa espacial entre els Estats Units i Rússia -la missió de l’Apol·lo 11 a la Lluna el juliol del 1969, si donem per bo que s’hi va arribar i rebutgem les teories d’engany, esclar-, i imagina “situacions delirants”, afirma Ricart, que ha jugat amb la banda sonora de l’època, en què triomfava Sugar, Sugar ( oh, honey, honey ) dels Archies, els Beatles, els Bee Gees i James Brown.
Tot i que no volen explicar amb detalls l’argument del muntatge, sí que afirmen que cadascun dels tres astronautes té tres visions diferents del que va passar allà dalt, que es recreen a través de flash-backs. Mireia Portas capitaneja la investigació detectivesca per saber qui és el cadàver i descobrir què ha passat, cosa que condueix a dosis de “surrealisme i absurditat”, diu Serrano. “Pensar que tot això va passar de debò és divertit. I original. És una obra perfecte per Nadal, perquè és per a tots els públics, per passar-ho bé al teatre”, afegeix el director.
La sintonia entre els actors, avesats a treballar junts els últims anys al teatre i a la televisió, ha sigut un punt a favor: “Fa que anem a jugar des del primer dia, tenim el 70% de la feina feta”, assegura Portas. Olivares destaca que és “una comèdia de personatges”, no d’imitacions: “Fa il·lusió poder fer un personatge sense maquillar-te de ningú, crear-lo de zero i a cara descoberta”, afirma. No hi ha actualitat, no hi ha temes cantats, no hi ha paròdia, afirmen, per recalcar el canvi que suposa l’obra en la trajectòria més coneguda de Minoria Absoluta.
Els actors estan convençuts que el públic acollirà bé la proposta: “És inevitable que et relacionin amb els personatges de la tele, després de deu anys. Molta gent busca al teatre els personatges de La Riera ”, admet Novell. Però Serrano està convençut que aviat “veuran que darrere l’obra hi ha actors i no imitadors”: “Ens desempallegarem del personatge de televisió. Al primer minut oblidaran que som els que fem de Mariano o de Duran i estaran en un altre lloc”.
