Publicitat
Publicitat

TEATRE

Vázquez Montalbán i els Polipoètics omplen el teatre de literatura

Un cabaret literari a La Seca

Un muntatge a partir de textos de Manuel Vázquez Montalbán titulat Groucho me enseñó su camiseta i el nou recital dels Accidents Polipoètics converteixen La Seca Espai Brossa en un cau literari.

Manuel Vázquez Montalbán és recordat sobretot per les novel·les de Pepe Carvalho, però també va tenir un vessant com a lletrista molt menys conegut. De la seva màquina d'escriure en van sortir cançons com Aquellos tiempos del cuplé, Yo en amores soy muy ligera o Jamás olvidaré al hombre que quiso ponerme un piso. Damià Barbany ha rescatat aquests i altres temes de llibres com Escritos subnormales i els llibrets dels musicals Flor de nit i Guillermina al país de les Guillermotas i els ha donat una nova vida a l'escenari. El resultat és Groucho me enseñó su camiseta, un cabaret grouchista que s'estrena diumenge a La Planeta de Girona dins el festival Temporada Alta i que es podrà veure a La Seca de Barcelona del 16 al 27 de novembre. El 2009 en va presentar una versió concert al Teatro Español de Madrid, però ara ha optat per fer "un muntatge de teatre musical", va dir ahir el director.

Les intèrprets de Groucho me enseñó su camiseta són Patrícia Bargalló, Laura López i Cinta Moreno, que cantaran 16 cançons, i entre l'una i l'altra faran un salt surrealista amb fragments de Cancionero general del franquismo i Crónica sentimental de España, entre altres textos de Montalbán. L'única cançó que no està signada per l'autor de Galíndezés Tatuaje. Barbany l'ha volgut incloure en l'espectacle perquè per a l'escriptor era molt emblemàtica i reflectia "la condició de moltes dones de la postguerra, que eren vídues o senyores amb el marit perdut".

Vint anys d'Accidents Polipoètics

El duet de poetes i rapsodes format per Xavier Theros i Rafael Melikovez, els Accidents Polipoètics, celebren el seu vintè aniversari a La Seca a partir de dimecres amb Ontologia general. Amb aquest nou recital repassen els poemes dels seus vuit espectacles anteriors i presenten una sèrie d'aforismes inèdits. L'espectacle no té un fil conductor, però a mesura que revisaven els seus textos van quedar sorpresos del pes que hi té la mort. "Per què no es parla més de la mort?", es preguntaven amb sorna Theros i Melikovez, que deixen per a la posteritat màximes com ara "Morir sin despedirse es de mala educación" o "Morirse y después... ¡vivir!" Accidents Polipoètics són deixebles avantatjats de Joan Brossa i ahir van recordar que el poeta solia estar a la primera fila de les seves estrenes.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT