Un nou llibre d'Adesiara aplega els monòlegs de l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol -aquesta disciplina a Catalunya no comença amb Joan Capri- en un llibre de portada burleta: l'escena reprodueix alguns personatges d'extracció burgesa, plens de pompa i tocats per barrets de copa. La pàgina de crèdits ens informa que l'autor del dibuix és Georges Goursat, però si tinguéssim la il·lustració sencera (que ha estat escapçada) veuríem que la signava amb un sobri "SEM". Aleshores, el cinèfil més empedreït, aquell que es queda mirant els títols de crèdit i llegeix fins el nom del segon ajudant d'elèctrics, recordaria que a la pel·lícula Gigí es dóna les gràcies a SEM, perquè seus són els dibuixos amb els quals Vincente Minnelli obre el film.
Georges Goursat (1863-1934) va ser un habitual dels ambients selectes -avui en diríem cool- de París: el restaurant Maxim's, l'Òpera, Longchamps i l'Allée des Acacias. La portada mostra la il·lustració invertida, com si la veiéssim en un mirall. Algú podria discutir la decisió però a mi em sembla en aquest cas legítima: quan es tracta de fer sàtira de la burgesia, ¿qui es pot queixar per haver-hi aplicat una mirada distorsionadora?
