Els bufons de Shakespeare es vengen d'ell al Romea
BarcelonaWilliam Kempe i Robert Armin van ser dos dels bufons que van interpretar les obres de Shakespeare i “van contribuir en gran mesura a la glòria del gran dramaturg”, afirma l’autor i director Martí Torras Mayneris. Tots dos van inspirar personatges mítics d’obres com El somni d’una nit d’estiu, Romeu i Julieta, Nit de Reis i El rei Lear, però van acabar abandonant la companyia de Lord Chamberlain’s Men. I mentre el famós Bard anglès ha passat a la posteritat amb tots els mèrits, els dos còmics se’n van anar al purgatori sense pena ni glòria. Ningú recorda el seu nom. A La taverna dels bufons, que metafòricament és a l’altre barri, però materialment obrirà portes al Teatre Romea del 20 de desembre al 29 de gener, els dos personatges passaran comptes amb l’autor.
“Volíem fer un homenatge als bufons”, afirma el director del muntatge, a qui Focus va demanar una comèdia que explotés la vis còmica dels actors Joan Pera i Carles Canut i alhora commemorés el 400 aniversari de la mort del dramaturg. Una obra que també begués de l’esperit festiu de Rhum i la seva seqüela, Rhümia, en cartell al Teatre Lliure. Per això Martí Torras va imaginar dos còmics que “portaven Shakespeare pel camí de l’amargura” i ho feien amb les seves mateixes armes: les seves meravelloses obres. Torras i Denise Duncan van repassar tots els títols del dramaturg anglès per ordir un text a partir de rèpliques i contrarèpliques “tretes de context i portades a un altre terreny”, al servei d’un nou argument. “És una filigrana dramatúrgica en el sentit més literal, una virgueria, bigarrada i exuberant, un invent sense precedents”, afirma Joan Sellent, traductor de Shakespeare.
La música, en aquesta taverna, la posen Els Berros de la Cort, una formació gironina amb més de vint anys de trajectòria que toca música medieval recuperant el nostre patrimoni amb instruments d’època propis de la tradició catalana, del sac de gemecs a la mandola.
Una nova parella còmica
En realitat, dalt de l’escenari hi ha quatre còmics: els personatges dels dos bufons i els mateixos actors, Joan Pera i Carles Canut, que també exhibeixen la seva personal vis còmica -és coneguda la traça de Joan Pera per afegir morcilles (improvisacions) als textos que ha de recitar-. “Aquí és impossible fer-ho. És arriscat donar vida orgànica a uns textos tan difícils i importants”, diu en aquest cas, tot i que, amb el seu mig somriure, costi de creure. Sobretot perquè quan Canut es descriu com “un actor a qui li agrada dir textos”, Pera li replica, sorneguer: “A mi no”. “Ell diu el que li dóna la gana”, apunta Canut.
El tercer en discòrdia amb aquesta redescoberta parella còmica -que s’havia trobat ben poc dalt de l’escenari, tot i la seva veterania- és un actor molt més jove, Dafnis Balduz, que interpreta un Shakespeare amb ganes de disculpar-se amb els seus actors. En aquest cas, l’autor és la víctima dels dards dels dos bufons. Per tant, en certa manera fa el paper que el rei tenia en les històries dels bufons. “El bufó tenia butlla per dir la veritat i d’entrada estava perdonat, tenia impunitat -recorda Canut-. Ara el bufó ha evolucionat a la política, on diuen el que volen sabent que qualsevol promesa no la compliran amb impunitat”. En paraules de Shakespeare a El rei Lear, “és el mal d’aquests temps, els bojos guien els cecs”.
