Publicitat
Publicitat

La breu trobada de Guillem Frontera

Amb Si una nit penses en mi , Guillem Frontera (Ariany, 1945) ha construït una delicada nouvelle d'aires centreeuropeus: sensibilitat continguda, complexitat moral i psicològica sense haver de recórrer a histrionismes i truculències, seriosos dilemes íntims, el pes de la memòria. El punt de partida argumental fa pensar en la pel·lícula Breu trobada de David Lean, i també en aquelles dues petites gemmes de Richard Linklater intitulades Abans de l'alba i Abans de la posta , tot i que la visió de l'autor mallorquí sobre l'amor, la fidelitat, la convivència, la individualitat en el si de les parelles i la perdurabilitat del desig s'acaba revelant una mica més pessimista, menys romàntica, que la de les obres esmentades.

Vet aquí un ràpid resum de l'argument. L'atzar reuneix un home i una dona que no s'han vist des de fa set anys i que tan sols es coneixen d'haver coincidit puntualment, quan eren molt joves, en els ambients de l'antifranquisme clandestí de Mallorca. En un principi, el retrobament està marcat per les situacions tan oposades en què l'un i l'altre es troben: ell s'acaba de separar, només va a Mallorca per refugiar-se al seu petit poble natal i viu instal·lat a Barcelona; ella, en canvi, està casada, té tres fills, és aparentment feliç amb el seu marit adinerat i se sent satisfeta amb la seva vida rutinària a Palma. Ambientada en la Barcelona de finals dels 70, on la dona protagonista ha anat a passar-hi tres dies i d'on ha de marxar al cap de poques hores, Frontera embarca els seus dos protagonistes en un emblemàtic periple nocturn, que parteix del Zurich i segueix al Boadas, el Soga's, el Cafè de l'Òpera, El Sot, el Bocaccio... Mentre dura la trobada, entre copes, insinuacions, tempteigs i confessions, ell i ella conversen infatigablement, posant a prova el que són, el que tenen i el que volen, tractant en va de comprendre's mútuament.

Escrita amb prosa elegant, plena de reflexions intel·ligents, suaument recoberta per un vernís de melangia lírica, la nouvelle és sobretot un relat emocionant, agredolç, sobre el que hauria pogut ser i ja no serà mai.