Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

L'Audiència de Barcelona obliga a obrir una investigació, la primera, pels crims contra la població

Els bombardejos de la Guerra Civil, a judici

Una resolució obliga un jutjat de Barcelona a investigar els militars italians que van participar en els bombardejos sobre la capital catalana. Si són vius podran ser extradits i jutjats per crims de guerra.

Per primera vegada a la història, els crims de la Guerra Civil seran investigats judicialment. L'Audiència de Barcelona ha admès el recurs presentat per l'Associació Altra Italia, que aglutina italians progressistes que viuen a Catalunya, contra la decisió del jutjat d'instrucció número 28 d'arxivar la seva denúncia. La denúncia es refereix als brutals bombardejos de l'Aviazione Legionaria italiana que, segons els historiadors, van matar a la capital catalana unes 2.500 persones i en van ferir 7.000 més. Altra Italia apunta directament contra 21 pilots italians amb noms i cognoms.

Són els homes que complien les directrius del general Vincenzo Velardi, cap de l'Aviazione Legionaria, que la nit del 16 de març del 1938 va rebre les ordres directes de Mussolini d'aterrir la població des de l'aire: "Iniciar des d'aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martelleig espaiat en el temps", deia el telegrama del líder feixista. Els bombarders S81 i S79 italians van resultar extremament mortífers.

La investigació que ha ordenat l'Audiència no afectarà cap espanyol. Ho impedeix la llei d'amnistia, aprovada el 1977, en plena Transició, i que impossibilita emprendre accions penals entre espanyols per crims comesos durant la Guerra Civil. Una llei que, lluny de perdre vigència, va tornar a l'actualitat el 2009 quan Baltasar Garzón va ser acusat de prevaricació per haver obviat la llei d'amnistia i haver-se atrevit a investigar les fosses comunes.

"És una resolució rellevant en la línia d'esbrinar una part de la veritat, fer justícia i procurar un grau de reparació moral i material a les víctimes", assegura el jurista i director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. "És la primera i única causa oberta per crims de la Guerra Civil en un tribunal espanyol", afegeix.

Trobar els pilots en vida

La resolució de l'Audiència no dubta que els Savoia italians van buidar els seus estómacs sobre avis, nens, dones i homes. Nombrosos historiadors han constatat que les escoles, els hospitals, les esglésies, les biblioteques, les fàbriques, els mercats, els autocars i, fins i tot, les cues per comprar el pa es van convertir en blancs perfectes. La població vivia amb angoixa el brogit dels motors anunciant l'arribada de les bombes. No hi havia temps per pensar què fer. Primer se sentien els espetecs, després la llum encegant-ho tot, la pols i els xiscles esgarrapant el silenci. "En arribar al lloc del sinistre, vam trobar un autocar Roca incendiat, i per terra un reguitzell de morts i carn humana destrossada amb trossos de vestits cremats", relatava un informe dels bombers del 17 de març del 1938. Els feixistes havien aconseguit el seu objectiu: espantar la població.

La resolució tampoc dubta de les dues víctimes que es van querellar juntament amb l'associació italiana: Anna Raya i Alfons Cánovas. El pare de Cánovas va sortir de casa un 19 de gener del 1938 i no va tornar. El van matar les bombes. Raya era a l'escola quan els Savoia van començar a escopir metralla. Un tros de metall va espetegar contra el seu cap.

L'Audiència insta el titular del jutjat d'instrucció número 28 a certificar si els militars denunciats són vius o morts, "sobretot quan el que es denuncia són fets d'extrema gravetat i que configuren una de les pàgines més negres de la nostra història, no només pel nombre de víctimes, sinó per l'assaig que va suposar de mecanismes d'aniquilació de la població civil", afirma la resolució. "El recorregut d'aquesta investigació dependrà de si alguns d'aquests pilots són vius o morts", apunta Palou. Si ho són, podran ser extradits. I potser altres víctimes poden sumar-se a la denúncia de l'associació italiana i de Raya i Cánovas.

Els crims de guerra no prescriuen

Un dels altres arguments del jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona per arxivar el cas, el monetari, també és rebatut amb fermesa: "Resultaria inadmissible que un estat democràtic de dret, per raons simplement monetàries, deixés de perseguir delictes tan greus com els que aquí s'examinen". A més, la resolució esgrimeix el dret internacional: "Van ser crims en massa castigats per la llei, per qualsevol llei, en tots els temps i llocs, en concret estaven prohibits per l'aleshores vigent Convenció de l'Haia", assegura la resolució. "Com que són crims de guerra no estan prescrits i, per tant, poden i han de ser investigats pels tribunals espanyols", conclou l'Audiència Provincial.

Les