“El teu avi es va salvar gràcies a un jutge corrupte”

BarcelonaA l’altra banda del telèfon la veu de l’escriptor Joan Garí sona excitada: “No t’ho creuràs, estic llegint un treball d’història que parla de la teua família de Borriana”. “De la meua família?”, responc sorprès. “Tu véns dels vicaris de les Alqueries de Santa Bàrbara, no? Els Miró Beltrán. Doncs ací explica com els franquistes van estafar els teus. Ara mateix t’envie el PDF”. El llibre, La corrupció absolta. Els claveguerams del sistema a la Borriana de 1940, és en efecte una investigació històrica firmada per Lourdes Burdeus i Juan Fuertes que encara no s’ha publicat. Fent una ullada a l’índex veig que un dels capítols porta per títol L’odissea dels Vicaris: la família Miró Beltrán. I allà un servidor comença la lectura amb el cor encongit: “Aquesta família va ser estafada sense pal·liatius. Van ser unes víctimes molt fàcils, ja que sols tenien com a recurs els diners i estaven pressionades i mal assessorades per la por. La por sempre és una terrible companya de viatge”.

Què els va passar als Vicaris (el renom del la meua família) amb l’entrada de les tropes franquistes a Borriana? Jo coneixia part de la història, la d’un besavi de la UGT que havia sigut regidor amb la República i que va estar empresonat a la terrible illa de San Simón, a Galícia, amb la seixantena passada, i dos fills que van estar tancats, un dels quals va ser afusellat. El que va sobreviure va ser el meu avi. Però què va passar exactament? Què havien fet? Per què un es va salvar i l’altre no? Massa preguntes.

“El que ens interessa demostrar és que el franquisme era un règim corrupte des del moment zero, que no només no persegueix la corrupció sinó que se n’aprofita”, explica Lourdes Burdeus. I com ho feia? Doncs aprofitant-se dels perdedors de la guerra. Burdeus explica com per casualitat van descobrir, amagat dins d’un consell de guerra a un militant de la CNT, tota una investigació que el mateix règim va fer sobre una màfia que operava a Borriana per extorsionar les famílies dels presos. “És una investigació d’ofici: el mateix sistema es va investigar a ell mateix i després es va absoldre. Impunitat total i absoluta. Però allà hi és tot, qui en formava part, com funcionava i a qui van estafar”.

Una pel·li de Tarantino

La xarxa de Borriana té elements cinematogràfics i els personatges, de tan cruels i amorals, semblen sortits d’una pel·lícula de Tarantino. A dalt de tot un comandant de l’exèrcit, Santos Fernández Uriel, que és un depredador sexual, un maníac que obliga les dones dels presos a mantenir relacions sexuals amb ell a canvi de la promesa d’alliberar-los, ja que ell era el màxim responsable dels tribunals militars de Castelló. En el segon esglaó, excaptius dels republicans que quan tornen ocupen càrrecs oficials (responsables de la presó, advocats, jutges municipals, etc.) i actuen per venjança contra els seus veïns; un alcohòlic que s’encarrega dels interrogatoris i les tortures; i a baix de tot, els “fematers del sistema”, els alcaldes pedanis de les Alqueries, Blas Juan, conegut com Blai l’Escolà, i Pascual Bort, que s’encarreguen de denunciar els veïns. I enmig de tot, una dona, Conxita Mañé, la Catalaneta, una burgesa arruïnada que actua de contacte entre els tribunals i la presó gràcies al fet que freqüenta el llit de diferents militars franquistes.

“Només a Borriana hi ha gairebé 700 consells sumaríssims.”, m’explica Burdeus.

Els Miró Beltrán eren, en efecte, llauradors acomodats i republicans convençuts que van respondre a la crida del govern per allistar-se. Fins a cinc germans van estar alhora al front. El meu avi, que feia de portalliteres, va ser ferit dues vegades.

Però acabada la guerra la meua besàvia, Rosa, es troba un panorama esfereïdor: té l’home, Salvador, i dos fills, Pepe i Manuel, tancats i amb judicis sumaríssims pendents. Tinc davant meu els consells de guerra de tots tres. No puc evitar somriure en llegir aquestes línies sobre el meu besavi: “ En la actualidad, en vez de resignarse a la realidad aún sigue haciendo alarde de su marxismo creyendo que aún han de volver los rojos y haciendo oposición a cuantas leyes disposiciones se dictan por nuestras Autoridades ”. Els Vicaris sempre han tingut un punt rebel, això és cert.

Però tornem a la meua besàvia. Està sola i espantada. Pregunta qui la pot ajudar i cau en la xarxa. I li treuen una quantitat astronòmica per a l’època: dues mil pessetes. “No li van traure més perquè no van poder. Pensa que els comptes bancaris estaven bloquejats i tampoc podien vendre terres”, explica Burdeus.

Què va fer la màfia amb aquells diners? Doncs, per començar, els mateixos que havien fet la denúncia, l’Escolà i Bort, canvien el seu testimoni. I junt amb altres avalistes, allà on abans es qualificava per exemple Manuel Miró de “ izquierdista, propagandista de la UGT y escopetero al servicio del Comité ”, de sobte passa a dir-hi “ católico que en las elecciones del 33 votó la Derecha Regional Valenciana ”. La manipulació era tan barroera que era impossible que el règim no fos conscient d’aquelles pràctiques. La pregunta és inevitable. Si la meua família va pagar per salvar els dos germans i les acusacions eren semblants, per què afusellen Manuel? “Va ser una pura casualitat. El cas del teu avi va ser jutjat per Fernández Uriel, el cap dels corruptes que segur que ja havia cobrat. En canvi a Manuel li va tocar un jutge incorrupte, un fanàtic del règim que afusellant-lo va voler enviar un missatge a la màfia”.

La injustícia franquista

Evidentment, Burdeus admet que es tracta d’una hipòtesi. “Crec que si la teua família no haguera pagat a Manuel li haurien caigut una bona colla d’anys però no l’haurien afusellat. Va tindre molt mala sort”. Curiosament, la dissort de Manuel va ser la sort de Pepe, el meu avi, que va ser condemnat a 12 anys. De Manuel avui només queda el record i una foto que guarda la germana, Rosita. Es tracta d’una revelació inquietant 75 anys després. ¿Estic viu gràcies a la misèria humana d’un personatge odiós com el comandant Fernández Uriel? ¿Com es pot defensar encara la vigència legal dels sumaríssims del franquisme?

“La justícia de Franco no buscava esclarir els fets sinó que tenia bàsicament dos objectius: eliminar elements polítics i estendre un clima de terror entre la població”, afirma l’autora de la investigació. Aquest terror, d’alguna manera encara és present, sobretot en poblacions petites i mitjanes com Borriana. Els autors de l’estudi temen que els descendents dels corruptes, que apareixen amb noms i cognoms, els denunciïn. “Pensa que molts d’ells s’han beneficiat del que van fer els seus avantpassats. En algun cas fins i tot han continuat tenint càrrecs amb el PP”, afirma lacònica Burdeus. “El nostre objectiu, en tot cas, és reivindicar el paper de la investigació per reconèixer les víctimes”.

Per cert, l’avi de Joan Garí també va estar empresonat durant set anys. Els Garí no tenien diners i va complir tota la condemna. A ells no els van estafar. Però els van anorrear. Com a tots els perdedors.

ELS MIRÓ EMPRESONATS

Salvador Miró Llorens

62 ANYS

Sumaríssim 1605-C-39

Detingut el gener del 1939, el denunciant és Pacual Bort, que l’acusa d’estripar retrats del rei i de ser fundador de la UGT a Borriana. Ell admet la militància però nega ser-ne el fundador. Un veí el denuncia per haver recol·lectat cebes d’un camp confiscat.

Condemna

Al final l’únic delicte provat és el de les cebes, pel qual ja havia pagat una indemnització. Tot i això, el condemnen a sis anys de presó menor.

Resultat

Compleix presó a San Isidoro de Dueñas (Palència) i a l’illa de San Simón. Surt el 2 d’agost del 1940. Nou dies després li afusellaran un fill.

Pepe Miró Beltrán

26 ANYS

Sumaríssim 3210-C-39

Va ser detingut el 6 de maig del 1939 i denunciat per Pacual Bort i Blai l’Escolà. Se l’acusa de ser de la UGT, de propagar idees esquerranes, de ser escopeter del comitè i de participar en l’incendi de l’ermita de Santa Bàrbara. Ell addueix que només va ajudar a desenrunar les restes després del saqueig.

Condemna

El condemnen per ser milicià i haver cremat lloc sagrat a 12 anys i un dia.

Resultat

Se li commuta la pena a sis anys i se’l trasllada a la presó cel·lular de Barcelona. Sortirà en llibertat atenuada el novembre del 1941.

Manuel Miró Beltrán

23 ANYS

Sumaríssim 3276-C-39

És detingut el mateix dia que el seu germà gran i acusat en termes semblants. Se l’acusa d’haver participat en una batuda a Ares del Maestrat en què es va assassinar un capellà. Ell nega els fets. Després que la família pagui, els mateixos denunciants, Pascual Bort i Blai l’Escolà, canvien el testimoni i afirmen que era “una persona afí a la Causa Nacional”. Altres avalistes afirmen que era catòlic i votant de Derecha Regional Valenciana.

Condemna

Els avals es presenten quan el fiscal ja ha demanat la pena de mort mentre que el defensor acceptava 12 anys de presó. El jutge Molo Viar detecta la maniobra i el condemna a mort.

Resultat

El van afusellar a les cinc de la matinada del 24 de juliol del 1940. Al certificat de defunció el metge afirma que va morir “per una hemorràgia produïda per un petit projectil”.