FOTOGRAFIA
Cultura 01/08/2013

Els arxius inèdits de la Barcelona sense nom

El MUHBA rescata les fotografies de les 'Perifèries urbanes' en construcció

Laura Serra
3 min

BarcelonaEl pare i fill vestits amb gavardina emergint de la boira de la ciutat -imatge que va ser portada de L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón- és una de les obres de Francesc Català Roca més vives en l'imaginari popular. Els enllustradors de sabates de la Gran Via, els retrats de Pla o de Dalí, han colonitzat les parets de les grans exposicions que se li han dedicat. Però el fotògraf va ser pioner a retratar, a finals dels anys 40, la Barcelona que creixia més enllà del que els seus habitants consideraven ciutat, la Barcelona que vessava fora dels límits dels mapes. Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona 1947-1985 recull les mirades de disset fotògrafs excepcionals que van documentar el creixement d'una Barcelona muda. Ells li van donar entitat i història. La van fer una realitat inesborrable.

Molts d'aquells treballs van quedar ocults en els vastos arxius dels fotògrafs. L'obra de Català Roca consisteix en 200.000 negatius i en canvi només hi ha 300 imatges conegudes. La documentalista Marta Delclòs s'ha submergit durant dos anys en arxius fotogràfics inexplorats de museus, col·leccions particulars o entitats de barri per rescatar la visió d'aquells pioners que van apuntar la càmera cap als altres catalans , com els va batejar Paco Candel. "La imatge dominant ha sigut la del centre de la ciutat, els tòpics de la Ramba, el Gòtic i el Xino. I s'han vist poc els suburbis, la fàbrica, el treball, els immigrants, la vida als barris. Una explicació pot ser que s'han difós imatges a partir dels llibres dels fotògrafs [la selecció que ells havien fet de la seva obra] i no s'ha fer recerca als seus arxius".

El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha reunit en una instal·lació audiovisual 250 imatges de noms com Català Roca, Xavier Miserachs, J.M. Huertas Clavería, Pepe Encinas, Jacques Léonard, Oriol Maspons, Pérez de Rozas o Kim Manresa, que mostren el pes i el volum de fotògrafs que van coincidir en la mateixa època. L'eclosió fotogràfica va confluir, a més, amb la gran transformació de Barcelona des de la primera postguerra fins als anys 80. "El primer que reprèn la ciutat després de la guerra és el creixement. Ho fa en unes condicions duríssimes i sense democràcia. I en un moment en què la paraula està vetada, la imatge va ser la primera a construir la representació de la ciutat. Després van venir les paraules i, darrere seu, la capacitat transformadora del moviment parroquial, veïnal, sindical i polític clandestí", reflexiona Joan Roca, director del MUHBA. Però la mirada dels fotògrafs va ser primer, i és majoritàriament inèdita.

Quatre voltes per les rondes

Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom juxtaposa per primera vegada l'obra dels disset fotògrafs. La projecció fa quatre viatges pel que avui són les rondes de la ciutat: el Poblenou, el Besòs, Sant Andreu, Nou Barris, la Vall d'Hebron, el Carmel, el Llobregat, l'Hospitalet i Montjuïc fins a tancar el cercle. Aquests llocs, als anys 50, eren solars desoladors i sense nom. Als 60, les imatges ja mostren més persones i més esperança. Als 70, el fotògraf s'integra del tot al barri i retrata un país en construcció: és l'època de l'esclat social, de l'acció ciutadana. En l'últim viatge, als 80, ja es veu la voluntat de deixar constància del pòsit patrimonial i històric dels barris.

Des d'avui i fins al 3 de novembre aquesta història mai vista està a l'abast del ciutadà, de franc, en un marc incomparable, el Saló del Tinell de la plaça del Rei.

stats