ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 05/02/2013

100 anys de l'escola que obre mons

Laura Serra
3 min
100 anys de l'escola que obre mons

BARCELONAAhir feia exactament cent anys que Adrià Gual va impartir la primera classe a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (després rebatejada com a Institut del Teatre). Una quartilla de ratlles manuscrita deixa constància del Plan d'ensenyança 1er. curs 1913. L'endemà de la presentació de tots els professors van començar les classes de declamació (Sr. Gual), el curset d'història del teatre (a càrrec d'Ambrosi Carrión), de gimnàstica rítmica (que impartia Joan Llongueras) i el curset de prosòdia (impartit per Pompeu Fabra). Al primer curs, que es feia al conservatori del Liceu, s'hi van apuntar 14 nois i 3 noies. La matrícula valia 5.000 pessetes.

"L'Institut del Teatre (IT) no va ser concebut com una escola sinó com una plataforma modernitzadora de l'escena catalana -afirmava ahir Jordi Font, director del centre des de fa més d'una dècada-. Va ser un detonant, va obrir la porta als vents que corrien per Europa i va ser un revulsiu per a l'escena catalana del moment".

Ahir es va celebrar a l'imponent edifici d'onze plantes de la plaça Margarida Xirgu l'inici dels actes de celebració d'Els primers 100 anys de l'IT amb un espectacle que enfilava records d'exalumnes de renom i fites històriques, sota la batuta escènica de Joan Ollé, un dels professors de l'Institut. Va ser un homenatge a una institució, a una escola, i sobretot als seus mestres, que al llarg d'un segle han posat els fonaments del teatre català d'avui: Hermann Bonnín, Yago Pericot, Jaume Melendres, Pere Planella, Pep Montanyès, Jordi Mesalles, i un llarg etcètera.

L'acte va comptar amb moltes cares conegudes de la professió, també a platea, i una àmplia representació política i institucional. A més de presentar-s'hi el documental sobre el centre que emetrà TV3, també es va entregar el Premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre 2012 a la jove Associació La Calòrica, que gràcies al guardó estrenarà el projecte premiat al pròxim Festival Grec.

Alumnes sense títol

Una de les alumnes més antigues de l'Institut que ahir va pujar a escena és l'actriu Asunción Balaguer, que recordava que va fer tres anys de declamació i mai va recollir el diploma -ahir, al final de la nit, l'hi van donar-. Montserrat Carulla -nova estrella mediàtica i política després dels premis Gaudí- va afirmar que per matricular-s'hi el primer any la seva àvia es va vendre unes arracades, el segon l'hi va pagar el pare i el tercer... va demanar que abaixessin la matrícula. I, com que no li van fer cas, va plegar.

N'hi va haver força, dels exalumnes que ahir van ser a l'escenari, que no van acabar l'Institut. A Enric Majó el va fitxar una companyia professional tant bon punt va començar i hi va estar "20 minuts". Joan Pera, que era de la mateixa promoció, va recordar que gràcies al teatre va tastar el caviar autèntic, les ostres i el xampany francès -interpretant una obra- i que gràcies al teatre sempre més va menjar caviar succedani i cava català.

Entre els que sí que van acabar la carrera acadèmica, cosa que va significar l'inici de la carrera professional, hi havia Joel Joan. Va conèixer Jordi Sánchez a l'Institut, amb qui va muntar diverses companyies i després va gravar Plats bruts : "Ens acompanyarà tota la vida, com a mínim un cop a l'any a l'estiu". Joan Font, gràcies a la tesi de final de curs, va fundar Comediants amb l'obra Non plus plis .

Anna Maleras i Guillermina Coll van recordar el seu professor de dansa, el Mestre Magrinyà. I Jacinto Antón i el Tricicle van alabar Pawel Rouba, el mestre de tots els mims catalans: expert en el gag de la cossa a l'entrecuix (una patacada que va era molt real). Sílvia Bel, Joan Baixas, Ramon Oller, Pere Arquillué, Xavier Albertí, Assumpta Serna, Gerard Quintana, Oriol Broggi, Ivan Tubau, Pep Duran, José Cruz i Nina Pawlowsky també van desgranar els seus records. Però l'anècdota que va deixar planxada la concurrència és la del jove Enric Cambray. Reproduïa una conversa real de dues alumnes: "Com es deia aquell autor català... Terenci... Terenci..." "Sí, tia, Terenci Williams".

stats