Publicitat
Publicitat

Els anys d'infantesa d'Albert Manent

L'escriptor va recordar el més entranyable del seu passat al llibre 'Sota els estels de ca l'Herbolari'

L'editorial Ara Llibres va engegar el 2013 la col·lecció 'D'on vinc', en què demanava a diferents autors expliquessin els anys d'infantesa. Albert Manent va ser un dels que van obrir la col·lecció amb el llibre 'Sota els estels de ca l'Herbolari'.

"La prova més concloent de com era de petit la van tenir els meus pares quan jo tenia cinc anys –escrivia Albert Manent a 'Sota els estels de ca l'Herbolari'–. Jo no havia anat encara a l'escola, i als cinc anys van decidir que la mare em portés a les Carmelites amb ella. Tot el temps que vaig anar-hi no vaig badar boca i les monges se'n feien creus, d'aquell nen tan callat, a qui el gat se li havia empassat la llengua". Poc després, recorda que li feien por "els manaies" i "les processons": "No pujava mai als autos de xoc i, menys encara, al tren de la bruixa", va dir.

'Sota els estels de ca l'Herbolari' és un exercici singular. "Pensava que només podria escriure 30 pàgines, però vaig retrobar unes memòries de la Guerra Civil que havia escrit el meu avi Domingo Segimon, amb material sobre la vida quotidiana de la família en un racó del Montseny. Als records de l'avi hi vaig sumar els d''El vel de Maia', escrit pel meu pare", va dir Manent. Poeta, prosista, memorialista i personatge clau de la cultura catalana durant dos terços del segle XX, Marià Manent va ser el gran referent del seu fill.

Albert Manent va ser un dels fundadors de Serra d'Or l'any 1959, va impulsar l'Arxiu Nacional de Catalunya i va assessorar el president Pujol, a més de treballar a la Generalitat. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011, va estudiar poetes com Josep Carner, J.V. Foix, Tomàs Garcés i Carles Riba i va escrit dos llibres "de mitges memòries", 'La represa. Memòria personal, crònica d'una generació' (1946-1956) i 'Crònica política del Departament de Cultura' (1980-1988).

Les