2.500 anys d'Eivissa d'un sol cop d'ull

EivissaSegur que tots hem pensat algun pic com deu ser el subsòl d'una ciutat si poguéssim retirar la capa d'asfalt dels carrers com si fos una mena de pell. Si això es fes al barri de la Capelleta, a Eivissa, sota els carrers que hi ha entre el Puig dels Molins i l'avinguda Espanya, és molt probable que hi trobàssim les restes d'una ciutat que té més de 2.500 anys d'història i que tingué inquilins púnics, romans i musulmans.

Aquesta fantasia excepcional es pot fer realitat al jaciment del número 12 del carrer de la Capelleta. Hi coincideixen dues circumstàncies excepcionals: és un dels pocs solars lliures que han quedat en un barri completament construït i, a més, les troballes que s'hi han fet són extraordinàries: les restes d'un santuari púnic del segle V aC, 41 tombes romanes dels segles II-III dC i el carrer d'un raval islàmic del segle XI. Tres civilitzacions, una damunt l'altra. "La gran sort que hem tingut és que els estrats estan clars i separats i que el santuari s'ha pogut conservar perquè, en gran part, és soterrat", comenta Josep Maria López Garí, l'arqueòleg impulsor d'aquesta excavació.

Excavacions

El resultat del qual ara poden gaudir els visitants és el fruit de més d'una dècada de feina que es va iniciar quan l'any 2000 el Consell insular va prendre la decisió d'adquirir aquest solar. Després han vingut les feines d'excavació, l'estudi de les troballes i la llarga i complicada museïtzació d'un material tan sensible.

Una de les virtuts de la museïtzació del jaciment de la Capelleta és que tot és molt visible, tot és molt fàcil d'entendre. Sobre una posició elevada, el visitant pot observar per ell mateix aquella porció de l'antiga ciutat d'Eivissa. El carrer del raval islàmic travessa en diagonal el jaciment. Els forats de les tombes romanes s'han buidat i estan al descobert i a l'interior s'han col·locat uns esquelets de resina molt realista -i que és, sens dubte, l'element més impactant de la visita- que s'han protegit amb una làmina de vidre. Un sortint rocós és el més visible del santuari púnic.

Després d'aquesta vista general, el visitant pot fer una ullada a una petita mostra de les restes de terracota que es van trobar al santuari púnic, amb les inevitables imatges de la deessa Tànit, com també de les monedes que es van trobar a l'interior de les calaveres a les tombes romanes: recordem que els romans dipositaven una moneda a l'interior de la boca dels morts perquè poguessin pagar a Caront, el barquer que els havia d'acompanyar en la travessa de la llacuna dels morts.

Quan Eivissa era Ebusus

Els experts consideren que el primer nucli urbà d'Eivissa és el de la Caleta, però que, posteriorment, els seus pobladors van decidir traslladar-se a l'emplaçament on ara es troba Eivissa, que ells anomenaven Ebusus.

Sabem molt poc d'aquella ciutat, encara que durant les obres d'ampliació del Museu d'Art Contemporani (MACE) es van trobar unes restes que, sens dubte, pertanyen a aquell nucli, que va arribar a tenir 5.000 habitants i que va ser una de les ciutats més importants del Mediterrani occidental.

Entre els vius i els morts

La Capelleta es troba a mig camí entre Dalt Vila i el Puig dels Molins, on s'ubicava la gran necròpoli de la ciutat. Probablement, aquest era el camí que unia la ciutat amb el cementeri i, per això, es va ubicar el santuari, un lloc a mig camí entre el món dels vius i els morts. Posteriorment, amb tot el turó ocupat per les tombes púniques, els romans van utilitzar també aquesta àrea com a necròpoli.

Els darrers a arribar van ser els àrabs qui, en el segle XI, varen construir un barri extramurs de la ciutat antiga i que va ser abandonat l'any 1114 quan va patir un atac militar per part d'un exèrcit pisanocatalà. El pas dels segles, la terra i els sediments van cobrir-ho tot.

Ara, novament, una part d'aquests 2.500 anys d'història desconeguda per a la gran majoria dels eivissencs i dels qui ens visiten estan a la nostra disposició. Durant l'estiu, el jaciment arqueològic de la Capelleta està obert de dilluns a dissabte, i la visita es pot completar amb la monumental necròpoli del Puig dels Molins. Uns arguments infal·libles per rebatre a aquells que es pensen que Eivissa només és discoteques, sol i platja.