BarcelonaAvui fa 40 anys que Elvis va treure's les sabates de camussa buides, sense que ningú -més enllà dels imitadors- pogués omplir el buit que va deixar. El Rei del Rock'n'roll va morir l'any 1977, als 42 anys, i a diferència d'altres estrelles del rock com Janis Joplin o Jim Morrison -immortalitzats en un estat d'eterna joventut-, el cantant va viure també hores baixes i va arribar a ser considerat per una part de la premsa i el públic com un artista kitsch. Però no es pot oblidar que l'Elvis madur va ser el mateix que va interpretar 'hits' com 'Suspicious minds' o 'Kentucky rain'. Recuperem cinc cançons de l'artista amb els malucs més hiperactius de la història del rock.
'That's alright (mama)'
L'any 1953, un jove Elvis Aaron Presley va entrar als estudis de gravació de Sun per enregistrar una cançó per a la seva mare Gladys. Quan l'assistent de l'estudi va sentir la veu del jove camioner va dir-li al director, Sam Phillips, que calia seguir-lo de prop. Un anys després va fer cridar un parell de músics perquè enregistressin amb ell diversos temes, entre els quals aquesta vella cançó de blues d'Arthur 'Big Boy' Crudup, que van reinterpretar amb un ritme molt més frenètic. Molts consideren 'That's alright (mama)' com la primera cançó de rock.
'Jailhouse rock'
Considerada de les millors cançons de la història per la revista 'Rolling Stone', aquest tema es va presentar el setembre del 1957, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula homònima. Un desplegament de moviments de maluc, la millor herència dels grups vocals, referències a flirtejos gais i un ritme trepidant. No hi falta res!
'Heartbreak Hotel'
La cadència hipnòtica d'aquesta cançó és només comparable amb la sensualitat que emana Elvis, tant amb la seva profunda veu com pels moviments frenètics del Rei. La cançó que va sonar a les ràdios de totes les llars dels Estats Units és l'espurna que va encendre les gires i la histèria col·lectiva.
'In the ghetto'
Després de gravar diverses pel·lícules i discos, la dècada dels 60 va estar plena d'alts i baixos. Gràcies a l'especial de televisió gravat al 1968, Elvis va retornar de manera triomfal. Amb una aparença força sana, prim i bronzejat, va demostrar que encara era aquell noi de Mississipí capaç de fer emmudir al públic amb cançons com 'In the ghetto'.
'Suspicious minds'
Tampoc no podia faltar l'Elvis de Las Vegas en aquesta selecció. Aquest tema, original de Mark James i enregistrat l'any 1968, va permetre a Elvis tornar a les llistes d'èxits el 1969. És una cançó que parla d'un triangle amorós en el qual James vivia atrapat, i sobre el qual Elvis va bolcar bona part de la seva frustració pel matrimoni fallit amb Priscilla. Una joia que mai no passarà de moda.
'Bonus track'
I quan molts van relegar Elvis a un racó kitsch i ornamental, el Rei -tot i que estava en hores baixes i gairebé tenia dificultats per parlar- era capaç de canalitzar la seva essència en un tema com 'Unchained melody'. Un saber fer i una barreja d'emocions que, 40 anys després, continuen posant la pell de gallina.
