Un any revivint Marià Villangómez

EivissaDurant un any, Eivissa i Formentera han respirat Marià Villangómez. L'any 1913 naixia qui és considerat el poeta per antonomàsia de les Pitiüses, i durant 365 dies -i alguns més- tots els municipis de les Pitiüses han acolllit tota mena d'actes relacionats amb l'escriptor. S'han realitzat recitals poètics, s'han presentat espectacles musicals destinats a un públic juvenil, s'han fet exposicions, s'han posat en funcionament audioguies i rutes turístiques literàries que han seguit el rastre de Villangómez, s'han presentat obres de divulgació, s'ha posat en escena teatre infantil i, especialment, s'ha reeditat la seva obra poètica completa. Fins i tot, la seva figura icònica -un home de cabells grisos, seriós i bigoti finament retallat, amb un diari enrotllat davall el braç- s'ha convertit en un gegant que s'ha passejat per les festes populars, per obra i gràcia d'una iniciativa de l'associació Vuit d'Agost.

"Estem molt satisfets, tant per la col·laboració de les institucions com per la rebuda que aquests actes han tingut entre la ciutadania", comenta Marià Serra, president de l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE), l'organització que ha estat l'ànima d'aquest Any Villangómez. Serra recorda que les feines de preparació van començar l'any 2011 i destaca el que considera que ha estat l'esdeveniment cabdal d'aquests homenatges: "Hem publicat l'obra poètica completa. Era un deure que teníem, perquè molts dels seus llibres estaven descatalogats i eren impossibles de trobar". El president de l'IEE recorda que es tracta de "l'obra d'un premi d'Honor de les Lletres Catalanes" i la seva reedició és indispensable perquè els seus versos puguin continuar sent llegits.

Eivissenc i universal

L'obra de Villangómez està estretament lligada a la terra que el va veure créixer i, paradoxalment, el seu abast és universal tot i ser profundament local. Una contradicció que ens explica Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Eivissa i que acaba de publicar el llibre divulgatiu Marià Villangómez: Una presentació : "Joyce deia que només escrivia de Dublín perquè a partir d'aquesta ciutat podia escriure de totes les ciutats del món. El mateix passa amb Villangómez. La seva obra està molt vinculada a Eivissa i Formentera, però plasma un aspecte més profund, com és la relació d'un poeta amb la seva terra, la seva gent, la seva cultura. És per això que Villangómez és universal".

L'aparició de Villangómez suposa la incorporació de les Pitiüses a la literatura contemporània universal. Abans de la seva aparició, l'ús literari de la llengua d'aquestes illes s'havia limitat a les rondalles de Joan Castelló Guasch i a les recopilacions de cultura popular del folklorista Isidor Macabich. "Villangómez és un salt endavant i està a l'altura de qualsevol gran poeta del segle XX", diu.

En els darrers anys, Villangómez es convertí en una mena de símbol vivent de la cultura pitiüsa, com una figura totèmica a la qual es dirigien tots els joves poetes. "Record com pujava nerviós a casa del poeta, amb els versos a la mà, temerós que no hi trobàs una errada", comenta el poeta Manel Marí, premi Mallorca i premi Miquel Àngel Riera de poesia. "Pel seu pis passàvem uns quants dels qui volíem dedicar-nos a l'escriptura o fèiem versos", conta.

Una herència cultural

Molts eivissencs -segons l'atzar del centre escolar que els tocàs- estan familiaritzats amb els versos de Villangómez des de l'escola, però, sobretot, ha estat l'adaptació dels seus versos per part del grups de música popular els qui han convertit els seus poemes en autèntics fenòmens populars. Sa lluna pagesa fou adaptada als anys setanta per UC i, aquest mateix any, el grup de folk rock Projecte Mut ha musicat L'hort. Però si hi ha un versos que molts se saben de memòria són els de Cançó de vesprada i aquell "voler l'impossible en cal/ i no que mori el desig".

"Aquest poema ens el feren comentar quan estudiava sisè d'EGB", recorda Pere Prieto, periodista, "vam llegir l' Any en Estampes i quan acabà el curs vam anar a Sant Miquel a veure els paisatges descrits en el llibre". Prieto recorda que estudià a Sa Bodega, una escola on sempre s'ha dedicat una atenció especial a la cultura pròpia de les Pitiüses: "El nostre director era qui ara és el director de l'Institut d'Estudis Eivissencs". Una visió molt diferent ens la dóna Maria Serra, que estudià al col·legi de monges Santíssima Trinitat de Sant Antoni: "Villangómez és com si no existís, com tampoc no existia res relacionat amb la cultura eivissenca. Jo vaig conèixer els seus versos gràcies a les cançons d'UC".

Coneixeran els escolars del futur els versos de Vilangómez? "Aquest és el gran repte", ens comenta Marià Serrà des de l'IEE, "hem d'evitar que l'oblit esborri el poeta de la memòria col·lectiva. Nosaltres farem feina perquè Villangómez sigui sempre ben present".