Publicitat
Publicitat

Els altres herois de la Catalunya interior

A mitjans de la dècada passada van sorgir a Moià els Herois de la Katalunya Interior. Feien servir la música electrònica per escampar àcid sobre una radiografia del país. Encara belluguen i preparen nou disc produït pel DJ barceloní Sidechains. "Daft Punk, Josmar, Soulwax, Núria Feliu, Justice, Pau Riba... o tot plegat?", anuncien a la descripció del disc que fan a la plataforma Verkami. El nom del grup serveix també per descriure una colla de músics que treballen des del rerepaís, però fora de capitals com Vic i Manresa.

Són herois de la Catalunya interior que no fan música tradicional en el sentit estricte, sinó que més aviat es mouen en el camp de la cançó, el folk o la psicodèlia, i en la seva obra el territori hi és present de manera més o menys explícita. "Si saps que sóc de la Segarra i escoltes un disc meu, hi pots trobar relacions", explica Joan Pons, d'El Petit de Cal Eril. "No es pot donar el poder absolut al fet de ser d'un lloc, però sí que acoloreix una mica la música, perquè el caràcter de la gent queda molt marcat per la terra. Jo parlo amb una persona de Guissona i després vaig a parlar amb una de Vic, i trobo diferències de caràcter. Crec que això es pot notar en la música que fas", afegeix Pons.

El Petit de Cal Eril assenyala Roger Mas com "l'autèntic heroi de la Catalunya interior". Mas és del Solsonès, comarca veïna de la Segarra. El territori traspua en títols de discos com Casafont (1999) i en el paisatge de moltes cançons. També en la seva veu, profunda i càlida alhora, tel·lúrica des que va posar música a Verdaguer.

Terra aspra i seca

Pons descriu la Segarra com un "territori sec, bastant aspre" que té la boira i la calor: un "lloc d'extrems". I considera que això es reflecteix en el caràcter: "Són persones dures, amb bastant vida interior, però que alhora tenen canvis sobtats, coses que no t'esperes. Borden, però de sobte et fan una broma o et tiren una flor. Jo sóc fill d'allà, és com hi veig". La descripció coincideix amb alguns personatges de les cançons de Xavier Baró, el trobador d'Almacelles que ha convertit el Segrià, l'Urgell, les Garrigues i la Terra Alta en un territori de frontera, com de western , on la música s'endinsa en les llegendes de la tradició mentre respira aromes dylanians.

La veu aspra de Baró sonarà el 14 de març a la sala Luz de Gas de Barcelona dins del BarnaSants. En el mateix festival, però a l'Auditori Barrades de l'Hospitalet de Llobregat, hi actuarà la lleidatana Meritxell Gené, que canta els somnis de ponent amb més dolçor, entre el folk i la cançó. Gené, que a la cançó Persistència parla de lluitar per "la tradició i la seva existència" hi presentarà un nou disc dedicat al poeta lleidatà Màrius Torres.

La Catalunya interior també és un espai simbòlic o màgic, com el Montseny per a Joan Colomo i Mau Boada, Montserrat per a Anímic o la Selva costanera per a Isaac Ulam. Llocs que d'una manera o una altra són a les cançons, com la Segarra és a les d'El Petit de Cal Eril.

Les