Publicitat
Publicitat

El sindicat d'actors i directors fa 30 anys d'història amb una festa sense crítica

Els actors demostren bona memòria i poques ganes de guerra

La plana major de l'administració cultural catalana feia temps a les portes del Mercat de les Flors. El director de l'ICIC, Fèlix Riera, intentava algun acostament simpàtic al president del CoNCA, Francesc Guardans, buscant la foto i signar l'armistici. Un alt càrrec em confessava que s'han "d'estovar egos", deia. Mentre els posen en remull, el president de Focus, Daniel Martínez, demostrava una entesa exemplar entre patronal i sindicat: "Els actors són la nostra matèria primera", argumentava. El futurible Xavier Trias posava al photocall amb el president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Joan Maria Gual, lamentant que l'acte coincidís amb la divertida gala de Guanya't el cel amb el pare Manel (diria que algun polític es va escaquejar abans d'hora). I Semolina Tomic, la guerrillera directora de l'Antic Teatre, deixava anar la nota discordant: "El sindicat no fa res, ningú lluita, i ara ens volen treure les ajudes als creadors", deia resignada. Però és que ahir al vestíbul del Mercat l'edat no convidava a fer acampades com la de plaça Catalunya.

Els fundadors del teatre català postfranquista i els seus successors van celebrar 30 anys del sindicat que els agrupa. La junta de l'AADPC va fer gala d'una memòria prodigiosa recordant els principals noms de la generació del 76 , quan es va constituir una assemblea autogestionada d'actors que va inventar-se primer el Festival Grec i cinc anys després el sindicat. Va ser un homenatge a noms, molts d'ells ja desapareguts, que l'oficialitat democràtica a vegades ha obviat -Carles Lloret, Joan Miralles, Jordi Serrat, Alfred Lucchetti, Joan Vallès, Esteve Polls, Teresa Cunillé, Montserrat Salvador, Montserrat Carulla, entre molts altres. Després van venir els Mario Gas, Carme Sansa, Sílvia Munt, Josep Maria Flotats, Enric Major i companyia, que a l'època es manifestaven per la Rambla amb el cartell d'"Actors parats, necessitem feina" i "Per un teatre al servei del poble".

Malgrat que molts encara signarien aquelles mateixes consignes avui, els actors de l'AADPC ja no gosen ni queixar-se: ahir l'aniversari va ser una bassa d'oli. El president Joan Maria Gual només va dubtar de si dirigir-se al "mig alcalde", al president del CoNCA, "que no sabem si tenim o no", o al director de l'ICIC, "que ara és ICEC", però va tranquil·litzar-los de seguida: "Ja us vindrem a emprenyar quan toqui, a fer el corcó i a col·laborar". Va apel·lar els companys a "no caure en el parany de la nostàlgia, però tampoc en la ignorància del passat. La utopia és una obligació", va dir. Però res de crítiques. Ni esment de les famoses retallades. Com si res. Que tothom es tregui del cap la fama de ploramiques del sector, sisplau. La cultura està tan atonyinada que només desitja no rebre cap altre calbot. Ho va resumir Casanovas: "Salut i, si no, que ens quedem com estem".