Publicitat
Publicitat

ART

El CCCB analitza en una exposició com les imatges s'han infiltrat en tots els àmbits de la vida

El poder absolut de la 'Pantalla global'

L'assaig de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy La pantalla globalés ara una exposició al CCCB. Els dos intel·lectuals francesos sostenen que les pantalles marquen fins i tot la percepció que es té d'un mateix.

De Marlene Dietrich a Belén Esteban. De les primeres projeccions de cinema dels germans Lumière a YouTube. En poc més d'un segle el poder de les imatges cinematogràfiques s'ha desgranat en els mitjans més diversos i ha acabat entrant, fins i tot, en els aspectes més íntims de la vida. El 1895 els espectadors de la pel·lícula Arribada d'un tren a l'estació de la ciutat dels Lumière van fugir de la sala espaordits, pensant que la locomotora que veien a la pantalla la traspassaria i els envestiria. Avui les pantalles són arreu: les trobem a la televisió, l'ordinador, els mòbils intel·ligents, els llibres electrònics, els GPS, les càmeres de videovigilància...

"El món s'ha convertit en una pantalla, la pantalla és el món", va dir Gilles Lipovetsky a la presentació de l'exposició Pantalla global , que ha obert les portes al CCCB. La mostra trasllada a les sales del centre l'assaig del mateix títol que aquest sociòleg francès va escriure el 2007 amb l'escriptor i crític literari i cinematogràfic Jean Serroy (publicat en castellà a l'editorial Anagrama). "Coneixem el món a través de les imatges que veiem en pantalles, estem connectats amb el món a través seu. Abans aquest paper mediador el feia la Bíblia, però ara aquesta funció la fan el Facebook i el YouTube", subratlla l'autor de L'era del buit.

Un món cinematografiat

Pantalla global explora a través d'audiovisuals -creats per diversos cineastes, videoartistes i documentalistes- les imatges que han construït l'imaginari de la societat contemporània en diferents àmbits com la història, la política, l'esport, la publicitat, l'horror, el sexe, la violència, la velocitat, la vigilància i els videojocs, i els valors i les idees que transmeten. Com recorda el realitzador audiovisual Andrés Hispano, el tercer comissari de la mostra, ja és sabut que les imatges no són en cap cas innocents, ni tampoc ho és la relació que s'hi té. El seu caràcter estrictament documental a hores d'ara ja és una idea obsoleta. I el fet que avui dia tothom pugui produir-ne i difondre-les a través de la xarxa fa més ampli i més complex l'abast d'aquest canvi.

Les persones s'han avançat a les institucions en casos com les revoltes àrabs o les manifestacions dels indignats , va recordar Hispano. A Barcelona, per exemple, els indignats van qüestionar públicament l'actuació dels Mossos d'Esquadra a través de vídeos realitzats al cor de les protestes i difosos a través de la xarxa.

Pantalla global representa un pas endavant en la participació del públic en un projecte expositiu. A l'octubre es va posar en marxa una plataforma virtual en què les persones interessades a participar en l'exposició poden enviar vídeos sobre els diferents àmbits. Dins les sales aquestes peces estan exposades davant dels audiovisuals amb què els comissaris il·lustren el seu discurs, i actuen com a contrapunt d'aquestes peces. A hores d'ara ja se n'han rebut 170, una xifra que està previst que augmenti amb l'obertura de l'exposició -també per criticar-la, diu Hispano- i quan també es pugui veure al Museu San Telmo de Sant Sebastià al juliol.