Publicitat
Publicitat

ACTIVISME POLÍTIC

És símbol de l'activisme xinès des de la seva detenció

La Xina allibera l'artista i pres polític Ai Weiwei

La Xina va sorprendre ahir deixant anar l'artista i activista polític xinès Ai Weiwei després de tres mesos empresonat per frau fiscal. El preu de la llibertat sembla que ha estat una confessió de culpabilitat.

Gairebé tres mesos després de detenir-lo, la Xina ha alliberat l'artista i activista Ai Weiwei, segons l'agència Xinhua. Ai va ser interceptat el 3 d'abril a l'aeroport de Pequín quan es disposava a volar cap a Hong Kong en plena campanya policial contra la dissidència. A Ai se l'acusa d'evadir impostos "en grans quantitats". Xinhua, l'agència de notícies oficialista, explicava ahir que Ai hauria mostrat bona actitud per haver confessat aquest crim econòmic i hauria acceptat retornar part dels diners evadits. També s'hauria tingut en compte que pateix una malaltia crònica per posar-lo en llibertat sota fiança.

En conversa telefònica amb diferents mitjans de comunicació estrangers, Ai Weiwei es va mostrar feliç i va dir que estava amb els seus familiars i que havia pogut tornar al seu estudi del suburbi artístic de Caochangdi, que la policia va registrar poc després de detenir-lo. En el moment de tancar aquesta edició, alguns dels seus col·laboradors, també detinguts aleshores, seguien sota custòdia policial.

L'alliberament també el va confirmar ahir a la nit el seu advocat, Liu Xiaoyuan, que precisament també va ser detingut just després de la Revolució del Gessamí, un intent de protesta massiva en diferents ciutats xineses convocada de manera anònima per internet i sense èxit de participació, però que va propiciar la resposta policial més severa des d'abans dels Jocs Olímpics, amb desenes de detencions extrajudicials. A Occident i fins i tot en mitjans xinesos de llengua anglesa com el China Daily , els 80 dies d'arrest d'Ai Weiwei han tingut més repercussió mediàtica que altres detencions més significatives, com les de Hu Jia, a punt d'acabar la condemna de 3 anys i mig per subversió a l'estat, o Liu Xiaobo, quasi desconegut abans de rebre el premi Nobel de la pau a finals de l'any passat.

Ai és un dels artistes xinesos més reconeguts fora del país. Format a l'Acadèmia de Cinema de Pequín quan també ho feien els avui directors Zhang Yimou i Cheng Kaige, va acabar experimentant amb l'art contemporani, a cavall entre l'arquitectura i l'escultura, amb exposicions arreu del món, com ara al certamen Documenta 2007 de Kassel (Alemanya) i a la Tate Gallery de Londres, on el 2010 va portar la seves pipes de gira-sol. Va participar com a consultor artístic en el disseny del Niu d'Ocell, l'estadi olímpic i icona dels Jocs de Pequín 2008, que després criticaria. Una actitud crítica que es faria més evident amb la investigació de les morts de centenars de nens al terratrèmol de Sichuan del 2008 per la mala construcció d'algunes escoles i amb el seu compromís a internet en la lluita contra la censura, popularitzant imatges com les d'ell mateix despullat cavalcant el caonima , una mascota icona del ciberactivisme que, tot i que el seu nom significa llama andina, sona com un dels pitjors insults en xinès.