Barcelona.Els Vuit han actuat a les Festes de la Mercè davant de 40.000 persones i han compartit festival al Palau Sant Jordi, però, per a ells, el Casino l'Aliança del Poblenou té una connotació gairebé mítica. "El 17 de febrer del 2012 hi vam presentar el disc 15 dies i una nit i ens ha quedat gravat. Podíem haver girat el micro perquè la gent se sabia totes les cançons", explica Carlos Martínez, cantant i guitarrista d'un grup que completen Òscar Villoria i Llorenç Anguera. Diumenge hi tornen, a les set de la tarda, per estrenar a Barcelona el tercer àlbum, Recorda que... (Blanco y Negro, 2013), i avancen que tindran "col·laboracions especials" perquè els agrada envoltar-se de la gent que els ha donat suport des del principi.
El primer pas de Vuit va ser Un dia qualsevol (2009), que inclou dues cançons que després van sonar a la sèrie Polseres vermelles . Aquella notorietat la van agrair convidant els actors Mikel Iglesias i Nil Cardoner a cantar en el segon disc. Ara, paït aquell brot de popularitat, han enllestit un àlbum amb "un ritme més vital" i fidel a un pop vitaminat en què el piano té un paper destacat, "com passa en grups com The Fray, Coldplay i Keane", diu Martínez, que assegura que han volgut ser "més contundents" i "crítics". Posa com a exemple la cançó Barbie de ciutat , que "parla de la gent superficial i materialista", "que també podria ser un Kent".
