Publicitat
Publicitat

17È FESTIVAL BARNASANTS DE CANÇÓ D'AUTOR

Sanjosex: "'Volando voy' és una obra mestra"

Africà "La música d'Ali 'Farka' Touré és molt important per entendre el nou so del grup" Empordanès "A vegades sóc molt sentenciós, molt de l'Empordà, i després em sap greu perquè potser m'he passat"

El grup Sanjosex, liderat pel músic i arquitecte Carles Sanjosé, inaugura avui el festival Barnasants de cançó d'autor amb el primer dels tres concerts que oferirà a la sala Luz de Gas. Les actuacions, les últimes de la gira de l'àlbum Al marge d'un camí (2010), seran enregistrades per nodrir un disc que editarà el segell Bankrobber.

Per què enregistres els concerts?

El sentit que té gravar-los i treure un disc és que amb el grup hem fet un treball que ara mateix no existeix en cap àlbum, i busquem que la gravació ho reflecteixi.

I com seran?

Tocarem dues hores, quan normalment ho fem una hora i vint. Hem fet una prèvia a Guissona, al Teatre de Ca l'Eril, i ha funcionat molt bé. El repertori està molt repartit entre els tres discos, tot i que hi ha més cançons d' Al marge d'un camí i de Viva! que de Temps i rellotge .

L'últim disc és més una síntesi dels dos anteriors que una continuïtat de Temps i rellotge ?

Sí, potser sí, però el que hi falta a Al marge d'un camí és aquella espontaneïtat i les poques manies que hi havia al Viva! .

De tota manera, el teu so actual és molt més obert que el de Viva! .

Sí. No parlo tant de la música o les lletres com de l'actitud. Al marge d'un camí és més complex musicalment, però també m'agradaria tornar a una cosa més evident, sense perdre qualitat. Aquest és el repte. Crec que els compositors fan un canvi quan poden fer una cançó que és una ximpleria. Per exemple, Volando voy , de Kiko Veneno, és una ximpleria, però és una obra mestra. Això és ser un bon compositor.

Ja hi treballes, en cançons noves?

Tinc idees i vaig fent. Ara vull parar per fer bullir tot això.

T'acostaràs encara més a la rumba o al flamenc?

Més que a la rumba, al flamenc i les músiques ibèriques en general. En el directe ja es pot veure cap a on anirem per la importància que donem al ritme. La incorporació d'en Xarim Aresté i l'assimilació de la música africana, sobretot d'Ali Farka Touré, són molt importants per entendre el nou so.

A la cançó Corriol parles d'uns ideals que ja no trobes. Quins són?

Són ideals de l'esforç, de l'educació. Són coses que a casa meva eren importants, i que quan surto al carrer no les trobo.

És la teva cançó protesta ?

És una queixa. La música ha de captar el moment, i expressar-ho amb gràcia sense concretar gaire. Una cançó no és filosofia, ni assaig, ni política. Jo evito fer proclames, però a Corriol m'he deixat anar una mica. Potser un dia publicaré un disc que es tituli Sarcasme , Política o Protesta , però ara mateix no.

Creus que són prou sòlids els fonaments de la nova música catalana?

Crec que hi ha moltes ganes que passin coses interessants, però no hem de forçar la màquina. Hem de tenir paciència amb els nous grups. A vegades les ganes fan que ens passem de rosca, que és el que va passar una mica amb el rock català als anys 90. Crec que vam exagerar la nota, mai més ben dit. A vegades sóc molt sentenciós, en aquest sentit, sóc molt de l'Empordà, i després em sap greu perquè potser m'he passat.