ELS CLÀSSICS
Cultura 25/01/2012

Viure tranquil i alegre

Jordi Nopca
1 min

"Per bé que les odes no estan del tot exemptes d'obsessió passional, és característic d'Horaci l'intent d'alliberar-se de les emocions extremes i traslladar-se, ell i la persona estimada, vers un estat de gaudi tranquil i alegre del moment", explica Hans Peter Syndikus, doctor en filologia clàssica, encarregat de redactar l'article de l 'Oxford Classical Dictionnary sobre un dels poetes llatins més recordats. Aquest gaudi relaxat i satisfet apareix enmig de "moviments i canvis significatius de tema, d'expressió i de nivell estilístic", una particularitat que, en paraules de Syndikus, allunya la composició horaciana de la unitat de la poesia lírica moderna.

Un exemple: l'oda XVI del llibre primer acaba apel·lant a "canviar en dolceses les amargors" i, tot seguit, la veu lírica recorda que ja ha "retirat les ofenses". Abans d'això, Horaci ha donat llibertat a l'objecte de la seva creació: "Dóna als meus iambes agressius la fi que vulguis: llença'ls al foc o, si et plau així, al mar Adriàtic". S'ha referit a déus com Pito, Líber, Júpiter i Cíbele, "a la mar que parteix els vaixells", a la ira, que acaba amb l'heroi Tiestes i es converteix en la causa primera que "s'esfondressin del tot" altes ciutats. Tot per acabar constatant que ja ha deixat enrere els "impetuosos iambes" de la seva "dolça joventut".

stats