Visions de l’orgue simfònic: de Franz Liszt a Marcel Dupré

PalmaTres arranjaments d’estil tardoromàntic d’obres de música de cambra del gran mestre de Leipzig obren el recital d’avui a partir de les 19.45 h del rus Sergej Tcherepanov a la Seu de Mallorca. Són obres que exigeixen treure de l’orgue el millor pel que fa al volum sonor i a la riquesa de contrastos.

En aquesta mateixa línia d’estil romàntic orquestral s’emmarca l’obra de Franz Liszt dedicada a Bach. Amb aquesta obra, tot i que també amb la seva producció per a piano, Liszt va marcar una fita en la història de la composició per a orgue, reinventant una sonoritat per a l’instrument que necessitava el seu corresponent domini de tècnica i virtuosisme. Franz Brendel, coetani de Liszt, va escriure una recensió sobre el concert d’inauguració de l’orgue de Merseburger -Liszt havia compost per a aquesta ocasió l’obra que s’escoltarà a la Seu-: “He de confessar que em sent molt sorprès per l’obra de Liszt. M’ha revelat aspectes fins ara ignorats, cosa que m’ha permès endevinar el futur de la música per a orgue...”. El profund interès de Liszt per l’obra de Bach i el seu estudi queden plasmats en els seus nombrosos arranjaments de preludis, tocates i fugues per a piano. En el preludi i fuga sobre el nom de Bach, Liszt crea un concepte romàntic espiritual amb el qual verbalitza els contrastos essencials de l’ésser humà, la lluita eterna entre el bé i el mal, comparable al Faust de Goethe.

Virtuosisme

Marcel Dupré va continuar el camí iniciat per Liszt i va posar el llistó molt amunt per a la figura de l’organista de concert, amb les seves llegendàries sèries de concerts sobre l’obra de Bach i les edicions de la seva música. D’aquest mestre parisenc, amb la seva estructura virtuosa i sonoritat impressionant, el preludi i fuga en b major, op. 7, n. 1 posarà l’acord final al recital reunint les idees contrastants del programa d’avui capvespre a la Catedral.