Publicitat
Publicitat

MÚSICA

30 milions de còpies venudes van marcar una generació

Vint anys de 'Nevermind', el disc que va catapultar Nirvana

Avui fa vint anys, el 24 de setembre del 1991, es va publicar Nevermind , el segon disc de Nirvana, amb el qual el grup de rock alternatiu de Seattle es va convertir en un referent per a joves i músics de tot el món.

El bateria de Nirvana, Dave Grohl, explicava aquest estiu a la revista nord-americana Spin que el grup encara anava de gira en furgoneta quan Nevermind (1991), el segon treball del trio, va ser disc de platí. Així de sobtat i d'inesperat va ser l'èxit d'un l'àlbum que va vendre 30 milions d'exemplars tot i ser suposadament minoritari. Un disc que avui celebra el vintè aniversari.

Amb una combinació de melodies enganxoses, guitarres contundents i lletres carregades d'angoixa juvenil, Nevermind va ser un disc transversal que tant va arribar als joves que s'assemblaven a Kurt Cobain (veu i guitarra), Krist Novoselic (baix) i Dave Grohl (bateria), com als que encarnaven el tòpic dels jugadors de futbol i les animadores, protagonistes del videoclip del primer senzill de l'àlbum, Smells like teen spirit , que l'MTV va emetre sense parar. El suïcidi de Cobain el 1994, amb un tercer disc al mercat, In utero (1993), va elevar a categoria de mite tant el personatge com el grup. I la seva influència va marcar bona part de la generació nascuda al voltant dels vuitanta, inclosos molts músics de l'escena catalana actual.

Un punt d'inflexió

"Va ser un disc bàsic per a mi", afirma Xarim Aresté, líder de Very Pomelo i guitarra en la gira de reunió de Sopa de Cabra, que al 1991 tenia 8 anys i que va descobrir el grup que Cobain ja era mort, aliè al personatge i a les seves circumstàncies. "Vaig començar a tocar amb aquelles cançons. Eren molt senzilles de treure i van ser la meva primera escola".

També en valora la simplicitat Romain Renard, acordionista de La Pegatina, que explica orgullós que Nirvana va oferir un dels seus primers concerts a Europa el 1991 al festival Trans Musicales de la Bretanya, on ell va néixer. "El que m'agrada de Nevermind és la senzillesa, com en el riff de Come as you are , que és el primer que aprens a tocar amb la guitarra. I és el que busquem amb La Pegatina, fer les coses simples per arribar a tothom".

"Quan vaig sentir l' Smells like teen spirit vaig al·lucinar", admet Jaume Pla, de Mazoni. "No s'assemblava a res del que es podia sentir a la ràdio, que era el que jo escoltava aleshores", quan tenia 14 anys. "Feien una mescla d'estils molt variada, amb una mica de Beatles, una mica de punk-rock i una mica de heavy . És una barreja molt difícil de buscar intencionadament, però a ells els va sortir de manera natural".

"Hi ha un punt d'inflexió a la meva vida des de Nevermind ", diu Mürfila, que també tenia 14 anys quan va descobrir Nirvana el 1991 i també va aprendre a tocar l'elèctrica amb Nevermind . Diu que la mort de Cobain la va afectar. Ara, no tant com la de River Phoenix.