Vieux Farka Touré és, en primer lloc, un digne continuador de l'estil del seu pare, el gran guitarrista malià Ali Farka Touré (1939-2006). Però si bé al pare se l'ha comparat fins a la sacietat amb John Lee Hooker, Vieux pertany a una altra generació i, en directe, la seva música és un encreuament entre el blues rock dels anys setanta, el blues polsegós del desert i la música dels griots. D'altra banda, les seves cançons tenen una influència més marcada del pop occidental i transiten per l'autopista internacional de la world music . Si el pare defensava que les arrels i el tronc del blues eren a l'Àfrica, el fill s'aventura branques amunt.
Potser més polit que Ali Farka Touré, però també més lleuger, Vieux és un guitarrista remarcable que domina els arpegiats característics del progenitor, però també digitacions pròpies del rock, amb ecos de Jimi Hendrix que van protagonitzar els moments més elèctrics del concert. Acompanyat del baixista Mamadou Sidibe i del bateria i percussionista Tim Keiper, Vieux va començar amb l' All the same , que al seu últim disc (The secret , 2011) compta amb la col·laboració de Dave Matthews. Per un moment, el plantejament del trio va semblar un pèl convencional, però a mesura que avançava el concert Keiper es va revelar com un bateria imaginatiu que va saber aportar varietat al repertori. Gido , amb un punt entre aflamencat i orientalitzant, va marcar una inflexió. Vieux va cantar poc però ho va fer amb una veu poderosa, mentre amb la guitarra duia el concert cap a terrenys hard rock.
Diaraby magni i Lakkal , més festives, van aconseguir moure el públic, però era inevitable pensar que probablement a l'Àfrica la participació és molt més exaltada. Llàstima, amb tot, que Vieux allargués tant les balades, perquè el final, amb percussió africana i ball de Mamadou Sidibe inclosos, va ser magnífic.
