Publicitat
Publicitat

CINEMA

Vida més enllà de 'Crepuscle'

Hollywood aposta per adaptar sagues fantàstiques juvenils a la recerca del nou fenomen

Darrere de qualsevol tendència de Hollywood sol haver-hi una xifra amb una respectable quantitat de zeros. L'actual febre del cinema nord-americà per adaptar novel·les per a adolescents -el que es coneix als Estats Units de manera eufemística com a literatura per a joves adults- també té el seu origen en una xifra: els més de 2.600 milions d'euros que han recaptat en tot el món les diferents entregues de Crepuscle .

És una fórmula ideal per a Hollywood: pel·lícules relativament barates (la primera entrega de Crepuscle no va costar ni 30 milions d'euros i en va recaptar 310 arreu del món), amb actors joves de caixet assumible i un exèrcit de fans predisposats a pagar el preu de l'entrada el dia de l'estrena i publicitar la cinta a través de les xarxes més agressivament que el cap de màrqueting més motivat.

Una de les primeres candidates a ocupar el tron de Crepuscle va estrenar-se aquí divendres passat, una setmana abans d'arribar a les sales nord-americanes. The host (L'hoste) és l'adaptació a la pantalla de la primera novel·la per a adults de Stephenie Meyer, la creadora literària de Crepuscle , que dels vampirs adolescents passa a relatar una invasió d'alienígenes parasitaris i se les empesca per superar el triangle entre noia, vampir i home llop: ara es tracta d'una noia i una consciència alienígena, atrapades en un sol cos, i cadascuna s'interessa per dos nois diferents. El conflicte interior per decidir si fer un petó a l'un o a l'altre és dels que fan història.

L'altra cara de la infantilització del cinema fantàstic que proposa Meyer podria ser El joc d'Ender , l'adaptació de la novel·la d'Orson Scott Card, un clàssic modern de la ciència-ficció amb dos dels grans premis del gènere: el Nebula i l'Hugo. L'Ender és un noi prodigi que s'ensinistra en un complex militar per convertir-se en un futur líder de la guerra entre els humans i una raça alienígena invasora. Amb Harrison Ford, Asa Buttersfield ( La invenció d'Hugo ) i Hailee Stenfield ( Valor de llei) , arribarà a la tardor.

A diferència d' El joc d'Ender , les futures aspirants a conquerir el públic adolescent incideixen més en el vessant romàntic. És el cas de Memorias de un zombi adolescente , que s'estrena el 19 d'abril, una comèdia romàntica sobre la imprevista atracció que experimenta un zombi per una humana després de menjar-se el cervell del seu nòvio.

Però la gran esperança de Hollywood per crear una nova i profitosa franquícia aquest 2013 és Cazadores de sombras: ciudad de hueso , que adapta el primer volum de la saga de Cassandra Clare The mortal instrument , sobre una noia (Lily Collins) que descobreix que pertany a una raça mestissa d'humans i àngels i es veu obligada a canviar les classes d'art per la caça de dimonis i altres éssers sobrenaturals.

La indústria s'afanya

La febre de la indústria del cinema per la fantasia juvenil ha arribat al punt que els estudis s'afanyen cada vegada més a trobar material susceptible d'encetar una nova franquícia i compren els drets d'alguns llibres abans que arribin a les llibreries. És el cas de la saga Black city , una fantasia distòpica amb vampirs i dos enamorats en bàndols diferents d'una guerra futurista -ho té tot!- escrita per Elisabeth Richards i que Sony va adquirir un mes abans del llançament del primer volum.

Lion's Gate tampoc va esperar-se a la publicació del primer volum de la trilogia Divergent per aconseguir els drets d'aquesta fantasia ambientada en una societat que divideix els ciutadans en faccions segons la seva personalitat. La jugada va sortir-li prou bé a Lion's Gate: la saga ja ha venut més de dos milions d'exemplars als Estats Units. L'adaptació al cinema, que protagonitzarà Shailene Woodley -la filla adolescent de George Clooney a Els descendents- , arribarà el 2014.

I en aquest festival de la fantasia juvenil no hi podia faltar Disney, que prepara una saga distòpica a l'estil d' Els jocs de la fam a partir de la trilogia Matched , d'Ally Condie, una autora que, com Stephenie Meyer, també és mormona i viu a Salt Lake City. L'argument? En una societat que inhibeix la iniciativa, una noia es rebel·la contra el sistema quan un error informàtic l'emparella per error amb dos nois.

¿Fins quan arribarà la dèria de Hollywood pel gènere? Keith Kinton, de la web IMDB, responia que quan algun d'aquests films s'emporti "una bona patacada a la taquilla". Però no sembla que el fracàs d' Hermosas criaturas -va costar 46 milions i només n'ha recaptat 14 a tot el món- posi fre a la recerca del nou fenomen de l'era post- Crepuscle .

Les