Publicitat
Publicitat

ARQUEOLOGIA

El Museu Egipci dedica una exposició al descobriment de la tomba del jove faraó

Tutankhamon, 90 anys de misteris

Howard Carter va entrar a la tomba de l'enigmàtic Tutankhamon fa 90 anys. El Museu Egipci dedica una exposició a l'aventura de l'arqueòleg que va convertir el jove faraó en icona mediàtica

"En tocar amb un raspall van caure les últimes restes del deteriorat teixit, va quedar al descobert un rostre serè i plàcid, el d'un home jove. El rostre era refinat i culte, amb trets ben formats, especialment els gruixuts llavis". Són paraules de Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankhamon. Carter devia quedar impactat davant la cara del jove faraó. Ambiciós i perseverant, finalment havia aconseguit demostrar que tenia raó: a la vall dels Reis encara quedava una tomba per descobrir.

No va ser fàcil. La campanya va durar cinc anys i els treballadors ja ho donaven tot per perdut quan el 4 de novembre del 1922 van topar amb les escales de pedra que els durien a la tomba. Aquell descobriment va fer la volta al món. Han passat 90 anys i el Museu Egipci de Barcelona ha volgut retre-li homenatge amb l'exposició Tutankhamon. Història d'un descobriment , que es podrà veure fins al 31 de maig del 2013.

El diari de Carter i una cinquantena de fotografies en blanc i negre de Harry Burton, company d'aventures de l'arqueòleg britànic, guien el visitant. El museu exposa una seixantena de peces de la seva col·lecció, moltes de les quals inèdites i adquirides recentment, com el llibre Five years explorations at Thebes (Londres, 1912).

El col·leccionista i egiptòleg Jordi Clos, propietari del Museu Egipci de Barcelona, desitjava des de fa temps dedicar una exposició a la troballa de Carter. "Es tracta del descobriment arqueològic més important de la història", explica Clos, que considera que "exposar objectes originals de la tomba del jove faraó estava descartat per raons òbvies". Fer una exposició de cartró pedra tampoc congeniava amb l'estil del museu.

Les víctimes de la maledicció

L'exposició no obvia ni els misteris que envolten la paternitat i la mort de Tutankhamon ni la maledicció. Amb titulars dels diaris de l'època s'expliquen els casos de les presumptes víctimes de la ira del faraó. Una és Lord Carnarvon, l'home que va finançar la llarga campanya de Carter. Carnarvon va morir, segons The New York Times , per la picada d'un insecte a la tomba descoberta. Fins i tot l'escriptor Arthur Conan Doyle s'apuntava a les teories de fenòmens ocults. "Crec que és possible que alguna influència oculta pogués causar la mort de Lord Carnarvon", va escriure Doyle.

El protagonista de l'exposició té més de tres mil anys de vida, però el museu viu al segle XXI. El visitant pot interactuar amb diferents objectes i imatges a través d'una aplicació per a smartphones i tablets . Descarregant un programa, i mòbil en mà, fins i tot es pot fullejar Five years explorations of Thebes i conèixer tots els detalls de la infància de Carter.

Carter va ser un home complex, amb clarobscurs. Autodidacte, amb un gran talent per al dibuix, durant anys va haver de sobreviure com a guia. Sense ell, però, potser avui ja no quedaria res de Tutankhamon. "Si no hagués sigut per la seva cura i sensibilitat, només el 10% dels materials haurien arribat en bones condicions al Museu del Caire. A més a més, l'impacte mediàtic del seu descobriment ha contribuït a donar a conèixer el món egipci", explica l'arqueòleg Luis Manuel Gonzálvez.

Els orígens incerts del faraó

No tot va ser eufòria. Quan l'equip de Carter va descobrir la tomba de Tutankhamon, esperava trobar-hi una biblioteca amb papirs que aportessin informació sobre la cort d'Amarna. Carter fins i tot tenia l'esperança de trobar un diari. Però la veritat és que hi havia molt poc material escrit. Encara queden molts misteris per revelar. De fet, ni tan sols 90 anys després queda clar qui era el pare de Tutankhamon. Cada dia té més adeptes la teoria que assenyala a Akhenaton, mentre que Amenhotep III ha quedat pràcticament descartat. També ha perdut força la idea que la seva mare fos la cèlebre Nefertiti, que sempre apareix representada només amb les seves filles. Tot apunta que la mare del misteriós faraó era una de les filles d'Akhenaton i Nefertiti, Meritaton, o una esposa secundària d'Akhenaton, anomenada Kiya.

Les múltiples teories sobre la seva mort

Pocs dies abans d'inaugurar l'exposició, el Museu Egipci va decidir incorporar una nova teoria sobre la mort de Tutankhamon. Segons el cirurgià Hutan Ashrafian, de l'Imperial College de Londres, la causa hauria estat un atac epilèptic. Abans, però, hi hagut moltes més teories. Carter va poder establir l'edat de la mort del faraó, entre els 16 i 19 anys, però no com va morir. Entre els anys 2007 i 2009 es va arribar a determinar que tenia una malformació al peu esquerre. També es va localitzar l'ADN d'un paràsit associat a la malària, que podria haver-li causat la mort. Les anàlisis també van revelar que el pobre Tutankhamon arrossegava uns dolors terribles i que necessitava crosses per caminar. Hi ha moltes altres teories, des d'accidents fins a assassinats, i segurament n'apareixeran moltes més. És el poder de fascinació del jove faraó.

Les